Setge de Barcelona (1462)
| ||||||||||||||||||||||
.svg){kind=link}
El Setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Antecedents
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]
El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.
El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[4] va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.
El setge
Després que Joan el Gran conquerís Tarragona, els 2.500 soldats de cavalleria castellana[4] dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats.