Vés al contingut

Batalla de Rubinat

Batalla de Rubinat
Guerra Civil Catalana
Data 21 i 22 de juliol de 1462
Localitat Rubinat, Ribera d'Ondara, la Segarra
Resultat Victòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan d'Aragó Generalitat de Catalunya Roger d'Erill
Generalitat de Catalunya Jofre de Castre Pinós
Forces
2.000 1.800
Baixes
700
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de la Força Vella Setge de Barcelona (1462)

La Batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats el assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]

El rei veient la situació va penetrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per pendre Tàrrega.

La batalla

La Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exèrcit, comandat pel seu fill il·legítim Joan d'Aragó,[4] l'arquebisbe de Saragossa, combatent els exèrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.

Joan Aimeric obrí les portes de la vila[5] i els reialistes van llançar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II capturà els principals caps de l'oposició, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pinós, que morien executats el 1463.

Conseqüències

El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable,[6] comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després del Compromís de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.

Referències

  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. L'enciclopèdia: guerra contra Joan II «Enllaç».
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 «Enllaç».
  4. Enciclopèdia.cat La batalla de Rubinat «Enllaç».
  5. Poble de Rubinat, fets històrics «www.mareaonline.com». [Enllaç no actiu]
  6. (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia «Enllaç».

{{#coordinates:41 | 37 | 26,54 | N | 1 | 19 | 12,89 | E | type:event_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat