Vés al contingut

Setge de Jerusalem (637)

Infotaula de conflicte militarSetge de Jerusalem
Guerres arabobizantines
Setge de Jerusalem (637) (Orient Proper)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
{{#coordinates:31 | 47 | 0 | N | 35 | 13 | 0 | E | type:event_source:cawiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Datanovembre de 636 a 637
Resultatvictòria musulmana
Comandants
Sofroni de Jerusalem Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Mèdia

Jerusalem fou assetjada i capturada per l'exèrcit del califat Raixidun el 637 durant la invasió islàmica de l'Imperi Bizantí, poc després de derrotar decisivament l'exèrcit bizantí a la batalla de Yarmuk.

L'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636, i després d'un setge de sis mesos, el Patriarca Sofroni de Jerusalem acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.

La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'Islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als Jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.