Setge de Jerusalem (637)
| ||||||||||||||||||
Jerusalem fou assetjada i capturada per l'exèrcit del califat Raixidun el 637 durant la invasió islàmica de l'Imperi Bizantí, poc després de derrotar decisivament l'exèrcit bizantí a la batalla de Yarmuk.
L'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636, i després d'un setge de sis mesos, el Patriarca Sofroni de Jerusalem acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.
La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'Islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als Jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.