Sofroni de Jerusalem
Aparença
| Per a altres significats vegeu «Sofroni». |
Icona oriental | |
| bisbe, confessor | |
|---|---|
| Nom secular | En grec: Σωφρόνιος, Sōphrónios; en llatí: Sophronius |
| Naixement | ca. 560 Damasc (Síria) |
| Defunció | 11 de març de 638 Jerusalem |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 11 de març |
| Fets destacables | Patriarca de Jerusalem |
| Orde | Basilians |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental, beneïnt amb la mà esquerra i amb un evangeli |
Sofroni fou un Patriarca de Jerusalem des de vers el 629 al 638. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
Era nadiu de Damasc. Fou primer sofista i després monjo. El 629 fou nomenat patriarca al lloc de Modest. Va defensar la ortodòxia al concili d’Alexandria (633) i va acusar a Cir d’introduir l’heretgia a l’església sota el pretext de pau.
El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Umar, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians. Va morir no gaire després, no més tard del 638.
Va deixar nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats; també va escriure alguns himnes i poemes. Se li atribueixen tres epigrames a l’Antologia grega i el relat de la vida de Santa Maria Egipcíaca.