Sibil·la de Saxònia-Coburg Gotha
|
|
Sibil·la de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Suècia (Coburg 1908 - Estocolm 1972). Princesa de Saxònia-Coburg Gotha i duquessa a Saxònia que es casà amb el príncep hereu de Suècia i mare del present sobirà suec, Carles XVI Gustau de Suècia.

Va nèixer a la ciutat de Coburg capital del petit ducat sobirà de Saxònia-Coburg Gotha el dia 18 de gener de l'any 1908, com a filla del duc Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Victòria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glucksburg. Sibil·la era néta del príncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont per part de pare mentre que per part de mare era néta del príncep Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glucksburg i de la princesa Carolina de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.
La princesa es casà el 1932 a Coburg amb el príncep hereu Gustau Adolf de Suècia en un casament que esdevingué una manifestació del nacionalsocialisme puixant a Alemanya. Gustau Adolf era fill de qui seria el rei Gustau VI Adolf de Suècia i de la princesa Margarida del Regne Unit. Gustau Adolf era germà de la reina Íngrid de Dinamarca. La parella establerta a Estocolm tingué cinc fills:
- Margarida de Suècia, nascuda a Estocolm el 1934 i casada l'any 1964 amb el britànic John Kenneth Ambler. Actualment la parella viu separada.
- Brígida de Suècia, nascuda el 1937 a Estocolm i casada l'any 1959 amb el príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen en una doble cerimònia a Estocolm i a Sigmaringen. La parella viu separada des de l'any 1990.
- Desidèria de Suècia, nascuda l'any 1938 a Estocolm i casada l'any 1964 amb el baró Niclas Silfverschiöld.
- Cristina, nascuda l'any 1943 i casada l'any 1974 a Estocolm amb Tord Gösta Magnuson.
- Carles XVI Gustau de Suècia, nat el 1946 a Estocolm i casat l'any 1976 amb l'alemanya d'origen brasiler Sílvia Sommerlath.
Sibil·la quedà viuda l'any 1947 després que el seu espòs morís en un accident aeronàutic a l'aeroport de Copenhaguen. Mai no arribà mai a esdevenir reina de Suècia ni princesa hereva. Tampoc arribà a veure l'ascens al tron del seu fill que es produí quatre anys després de la seva mort
Tingué una extensa vida oficial representant a l'estat suec en múltiples recepcions i visites d'estat. Malgrat tot, la princesa hagué de suportar la condemna que li caigué al seu pare, el duc Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha, per la seva col·laboració amb el règim nacionalsocialista. Al duc li foren confiscades les seves propietats més importants i hagué de fer front a una llarga condemna en un camp de concetració de desnazificació.
La princesa morí de càncer a l'edat de 64 anys a Estocolm.