Simó Gómez Polo
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | Simó Gómez Polo 1845 Barcelona | |||||||||||||
| Q4 | 1880 Barcelona | |||||||||||||
| Q231002 |  Catalunya | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | pintura | |||||||||||||
| P135 | realisme | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Obres destacables | ||||||||||||||
 Els daus (1874) | ||||||||||||||
Simó Gómez Polo (Barcelona, 1845 - 1880), fou un pintor i gravador català, un dels principals representants del realisme a Catalunya i Espanya.
Biografia
Es va formar en l'Escola de la Llotja de Barcelona al costat de Josep Serra i Porson i Ramón Martí Alsina, així com en el taller de litografia d'Eusebi Planas. Als disset anys va viatjar a París al costat del seu germà Enric Gómez, gravador, amb la intenció d'entrar a treballar en el taller del litògraf francès Alfred-Léon Lemercier; ans al contrari, en la capital francesa decideix, finalment, dedicar-se a la pintura i matricular-se en la École des Beaux-Arts de Paris.
Per a preparar el seu examen d'accés, ingressarà en el taller d'Alexandre Cabanel i en el de Robert Fleury. Així mateix, acudeix als museus de la capital francesa per a copiar als clàssics, i aviat es converteix en un destre copista i acudeix amb cert èxit als concursos de l'Acadèmia. En aquesta etapa parisenca, Gómez supera l'academicisme dels seus primers anys i s'endinsa cada vegada més en el realisme.
Serà també a París on descobrirà l'obra d'Édouard Manet, qui li influirà significativament, i d'Eugène Delacroix, realitzant un retrat litogràfic d'aquest pintor com encàrrec del seu antic professor de Barcelona, Josep Serra i Porson.
A París, Simó Gómez es converteix en un dels millors alumnes, si no en el més destacat, dels dos tallers als quals assisteix. Tant és així, que a l'acabar-se l'ajuda econòmica de la seva família, i aprofitant la visita que la reina Isabel II d'Espanya du a terme el 1865 a París, els seus mestres Alexandre Cabanel i Robert Fleury dirigeixen a la reina una petició de beca destinada al seu alumne predilecte. Aquesta, però, addueix tenir ja massa pensionats sota la seva protecció i denega la petició, havent de tornar a Catalunya tant el pintor com el seu germà Enric.
Abans de tornar a Barcelona, no obstant això, els dos germans resideixen una breu temporada a Madrid el 1869, i en aquesta ciutat residiran un any i mig. Allà, Simó Gómez freqüenta el Museu del Prado, on es dedicarà a realitzar còpies de Velázquez, Ribera, Goya i Zurbarán. Aquests mestres, i especialment Velázquez i Ribera, influiran en gran manera en la seva obra futura. D'aquest moment és, per exemple, el seu Sant Sebastià, amb una forta empremta de Ribera. Rep en aquests anys nombrosos en càrrecs d'obres, tant de còpies del Museu del Prado com d'originals, i li serà encarregada, a més, la decoració del Palau del Marquès de Portugalete, juntament amb el pintor José Marcelo Contreras. De retorn ja a Barcelona, obrirà en el popular barri del Poble Sec un taller que serà punt de referència i de reunió per a nombrosos artistes i intel·lectuals catalans, esdevenint un membre actiu de la societat intel·lectual barcelonina. És un assidu a les xerrades a l'Ateneu Barcelonès i al cafè suís i al Pelayo. L'any 1874 presenta el quadre Penediment de Judes per optar a la plaça de catedràtic de la Llotja, però és Antoni Caba qui guanya el lloc, i es queda amb la plaça de professor de colorit.
Com alumnes, formarà en aquest taller a artistes de la talla de Lluís Graner, Josep Cusachs, Joan Brull o Cristóbal Alandi, i mantindrà, així mateix, una fluida relació amb la família del pintor impressionista Marià Pidelaserra.
A Barcelona, Simó Gómez es convertirà en pocs anys en un artista reconegut i sol·licitat, amb un estil realista que fusiona les escoles espanyola i flamenca amb la pintura contemporània francesa propera a Courbet i Descamps.
El 1873 contreu matrimoni amb Rosa Font, que es convertirà en una model freqüent en les seves obres. Amb ella tindrà al seu únic fill Enric Gómez Font.
La seva prematura mort, a l'edat de 35 anys, va truncar una carrera que podia haver ofert ún molt més del que va deixar. La seva obra està sent objecte, en els últims anys, d'una important posada en valor que resol un injust oblit durant diverses dècades del segle XX.
Obra
La seva obra aborda temes diversos: religiosos i bíblics, com el ja citat Sant Sebastià, Els dubtes de Sant Tomás (col·lecció particular, Barcelona) o Penediment de Judes (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), que són algunes de les seves millors pintures i en les quals pot apreciar-se clarament la influència de Velazquez; retrats de fons fosc (El guitarrista, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona) o de talla més clara (el magnífic Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona); i escenes de la vida quotidiana (Les cartes, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona) o de gènere (El pendent, Museu de Montserrat). A diferència, no obstant això, de les seves contemporanis, no va fer ús del tableautin de petit format, sinó que utilitza sempre teles grans. Al Museu Víctor Balaguer es conserva una obra de petit format, Moro, que podría ser un estudi per a una composició més gran.
Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Francesc Fontbona i Victoria Durá. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. I-Pintura. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1999.
Enllaços externs
