Simone Simon

Simone Simon
Simone Simon a The Curse of the Cat People (1944)
Naixença:	23 d'abril de 1911 Béthune, Pas de Calais, França
Defunció:	23 de febrer de 2005 París, França
Nacionalitat:	francesa
Pàgina sobre Simone Simon a IMDb

Simone Simon (Béthune, Pas de Calais, França , 23 d’abril de 1923 – París, 22 de febrer de 2005) va ser una actriu francesa de cinema.

La dona pantera

Malgrat que bona part de la seva filmografia es rodà a Europa, al principi en llur França natal i en Itàlia i Alemanya durant l’última etapa de la seva carrera, Simone Simon assolí treure-li el màxim suc al seu pas pel cinema de Hollywood mercès a un paper que la situà en la cimera de les heroïnes de terror i al mateix temps entre les figures destacades dels monstres de la pantalla gran.

La història del cinema recorda aquesta actriu gal·la essencialment com Irina, la dona pantera en el film de mateix títol en llur seqüela, on intervenia com aparició fantasmal. Llurs trets físics, clarament felins, i el seu accent francès, que com tot l’europeu era considerat era considerat exòtic en el Hollywood de l’època i per tant podia restar associat en la industria americana del cinema a qualsevol tipus de nacionalitat del vell continent, des dels Pirineus fins els Carpats, la convertiren en la gran atracció del gir protagonitzat pel cinema de terror en mans del director Jacques Touneur. Amb La dona pantera i Jo vaig caminar amb un Zombi, Tourneur portà el terror des del territori dels monstres tradicionals de la Universitat (Dràcula, la criatura de Frankenstein, la Mòmia, l’home llop...) descendents del Nosferatu expressionista de Murnau i que en els quaranta viatjaven al seu ocàs, reutilitzat en clau satírica (Bud Abbott i Lou Costello contra els fantasmes), envers noves amenaces si cap més inquietants derivades de problemes psicològics.

Així esgrimia certa ambigüitat davant fenòmens sobrenaturals exposats en l’argument, fent que l’espectador dubtes de la seva veracitat, i en alguns casos es planteges si zombis i senyores capaces de transformar-se en felins no era només fruit de la imaginació i obsessions que sofrien els protagonistes. Era la bogeria tornant a reclamar el seu lloc destacat dintre del cinema de terror, reclamant una herència que es remuntava a l’expressionisme alemany i en El gabinet del doctor Caligari, d’en Robert Wiene.

Simone Simon

En el marc d’aquesta evolució del cinema de terror vers noves propostes, aquesta actriu trobà la ubicació perfecta per a brillar com estrella, i va tenir l'oportunitat de treballar al llarg de més de 40 films per a mestres com Jean Renoir, Max Ophüls, William Dieterle, Marc Allégret, i compartir escenes amb actors com Jean Pierre Aumont, Jean Gabin, Walter Huston, Herbert Marshall i molts d’altres.

Desacord en el seu naixement

El seu nom vertader era Simone Thérèse Fernande Simone. Part del misteri d’Irina, la dona pantera, que té molt de les dones fatals del cinema negra, deixà a Simone Simon encasellada i acabà filtrant-se a la seva pròpia biografia; de fet, els autors no es posen d’acord ni tan sols en la data de naixement. Algunes fonts afirmen que vingué al món el 1910, mentre d’altres insisteixen en sostenir que el feliç esdeveniment no es produí fins l’any 1911. El mateix passa amb el lloc. Alguns de llurs biògrafs aposten per a situar llur naixement a Béthune, una petita ciutat del Pas de Calais, propera a la frontera amb Bèlgica, mentre molts d’altres apunten que nasqué a Marsella.

Fos com fos, el que si sembla confirmat és que era filla d’un enginyer francès i d’una italiana, i que la parella va romandre unida en matrimoni durant algun temps després del seu naixement. Quant tenia tres anys i amb els seus pares ja separats, Simone es traslladà a Madagascar amb la seva mare. El nou marit d’aquesta dirigia en aquell lloc una mina de grafit. Posteriorment i ja en la adolescència, estudià a Berlín, Budapest i Torí, i es trobava encara en la adolescència quan començà a exercir com a model i començà llur carrera com actriu en el teatre, amb especial inclinació pels musicals.

Café, idiomes i l'anà i vindre de Hollywood

Els biògrafs de l'actriu situen el seu descobriment pel cinema en una d'aquestes anècdotes que solen vestir amb robes melodramàtics i gran protagonisme per la fatalitat en la vida de les estrelles. Segons afirmen, Simone estava prenent un cafè en la terrassa de la cafè de la Pau de París. Llavors tenia 21 anys, i fou en aquest marc quan cridà l'atenció de Victor Tourjanski, un dels russos blancs que s'exiliaren del seu país natal com a conseqüència de la Revolució de 1917, i que acabà recalant i reorganitzant llur carrera com a cineasta en la capital francesa. Tourjanski havia dirigit entre d'altres una versió de la novel·la de Juli Verne, Miquel Strogoff el 1926, i al final de la seva vida recalaria en el cinema d'espases italià, amb obres com Cleopatra, una reina per al Cèsar, que s'anticipà en un any a la súper producció nord-americana vers la reina egípcia que filmà Joseph L. Mankiewicz amb Elizabeth Taylor com a protagonista. Tourjanski aprecià en Simone Simon la seva bellesa felina i s'entossudí en fer d'ella una estrella, atorgant-li el primer destacat de la carrera de l'actriu, Le Chanteur inconnu, en la que acompanyà al cantant d'òpera Lucien Muratore. Fou el trampolí que l'actriu necessitava per començar una carrera que la convertí en una de les joves estrelles del cinema francès dels anys trenta, definida per un malnom particularment carismàtic que anava a cridar l'atenció també dels cercatalents de Hollywood: “la tendra Salvatge”.

Tourjanski tornà a contar amb ella per a protagonitzar Les Yeux noirs, el 1935, però en aquestes altures Simone era ja un rostre popular en les produccions cinematogràfiques franceses. El pas següent era Hollywood, i no es feu esperar.

En aquell moment, la industria nord-americana del cinema i llurs magnats més prominents havien fet de l'habilitat per a captar talents europeus per llurs empreses una de les seves principals obsessions. Europeu significava automàticament exòtic, culte, intel·lectual, enigmàtic...i totes aquestes qualitats encaixaven amb la imatge cinematogràfica que Simone Simon havia cultivat amb tenacitat en la primera etapa de llur carrera cinematogràfica a França. De forma que la guspira no tardà en saltar. El productor Darryl F. Zanuck li oferí contracta en la companyia que dirigia, Fox, i la presentà com “la Dolcesa Europea”. L'anglès fou un problema en el primer moment per l'actriu, que per llur limitacions en aquesta area va veure com perdia el paper protagonista en la comèdia Danger, Love at Work, dirigida el 1937 i finalment interpretada per Ann Sothern. Junt al problema del idioma, que se li resistia a l'actriu, els responsables de l'estudi s'entrebancaren amb una mala selecció de papers, amb els que pensaven iniciar el procés per a convertir-la en una nova estrella de Hollywood. Després de perdre el paper principal a Sota dues banderes (1936), en benefici de Claudette Colbert, Simone acabà interpretant uns papers de menor entitat en d'altres produccions de menor impacte en la taquilla. Per altra banda, tota la publicitat que no aconseguia com actriu amb llur treballs davant les càmeres li arribava, però en forma negativa, a traves de les diferents peripècies de llur vida privada, com les acusacions contra la seva secretaria en relació a al furt d'uns xecs, que propiciaren la divulgació d'una sèrie d'acudits envers la seva vida privada que no beneficiaven la seva imatge pública. Entre d'altres coses se l'acusava de conquistar als seus companys sentimentals fent-los regals molt costosos, com la clau de la seva habitació banyada en or. A tot això s'uní el fet de què de sobte es trobà competint dintre l'estudi que l'havia contractat amb un altra estrella francesa, Annabella, que llavors era l'esposa del principal galant masculí del cinema d'aventures produït per la Fox, Tyrone Power.

Aquestes circumstàncies l'obligaren a retornar a França i a re inventar-se com actriu amb un del seus millors treballs en La bèstia humana, de Jean Renoir, que més tard li oferí el principal paper femení en un altra de llurs obres mestres, La regla del joc, treball que Simone refusà per tornar a Hollywood. Quan tronà a treballar als Estats Units, Irina i La dona pantera ja l'estaven esperant per a completar llur imatge com estrella internacional. Renoir diria de ella que la seva forma d'interpretar a Séverine en La bèstia Humana era “'inoblidable”. I resultà cert. Quan anys més tard el director alemany Fritz Lang feu el remarke americà d'aquesta pel·lícula amb el títol de Desitjos Humans, ni tan sols la sensual Gloria Grahame pogué emular l' interpretació de Simone Simon.

Després de retirar-se del cinema, continuà treballant com a actriu de teatre.

Al llarg de llur trajectòria vital es relacionà sentimentalment amb els músics George Gershwin i Larry Adler (s'afirma que Gershwin composà el tema Love Walked In, pensant en ella, i sembla la base per a llurs relacions era el seu comú interès per la música), els actors Cèsar Romero i David Niven i els magnats Alí Khan i Aristòtil Onassis, però mai arribà a casar-se.

L'actriu era menuda, feia de mida 1'57, dedicà els seus últims anys a les seves dues altres passions, la pintura i l'escultura, i morí per causes naturals en la seva pròpia pàtria, després d'haver fet les Ameriques en dues ocasions, fracassant en el primer intent i triomfant en el segon. Entre les seves interpretacions més destacades pel cinema, es conta el seu paper de cambrera d'un dels episodis de La Ronde, dirigida per Max Ophüls el 1950.

Filmografia

• -1931.-Durand contre Durand
• -1931.-On opère sans douleur
• -1931.-Mam’zelle Nitouche
• -1931.-Le Chanteur inconnu
• -1932.-Pour vivre hereux
• -1932.-Prenez garde a la peinture
• -1932.-Le Roi des Palaces
• -1932.-Un fils d’Amérique
• -1932.-La Petite chocolatière
• -1933.-Le Voleur
• -1933.-L’Étoile de Valencia
• -1933.-Tire au flanc
• -1934.-Lac aux dames
• -1935.-Les Yeux noirs
• -1935.-Les Beux jours
• -1936.-Ladies in Love
• -1936.-Girls Dormitory
• -1937.-Love and Hisses
• -1937.-Seventh Heaven
• -1938.-La bèstia humana (La Bête humaine)
• -1938.-Josette
• -1940.-Cavalcade d’amour
• -1941.-The Devil and Daniel Webster
• -1942.-La dona pantera (Cat People)
• -1943.-Tahiti Honey
• -1944.-Johnny Doesn’t Live Any More
• -1944.- La maledicció de la pantera (The Curse of the Cat People)
• -1944.- Mademoiselle Fifi (Mademoiselle Fifi)
• -1946.-Pétrus
• -1947.-Temtation Harbour
• -1949.-Donne senza nome
• -1950.-La Ronda
• -1951.-Olivia
• -1952.-Le Plaisir
• -1952.-I tre ladri
• -1954.-Das Zweite Leben
• -1956.-The Extra Day
• -1973.-La femme en bleu

Referències

• Revista de cinema Acción del març de 2009.