Vés al contingut

Rià i Cirac

(S'ha redirigit des de: Sirac)
Rià i Cirac
Ria-Sirach
Escut de Rià i Cirac
(En detall)
Localització

Localització del Conflent respecte dels Pirineus Orientals Localització de Rià i Cirac respecte del Conflent


Municipi de la comarca del Conflent
Rià
Rià
Rià
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
França
Llenguadoc-Rosselló
[[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de departament|Plantilla:Padró INSEE/Nom de departament]]
[[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de districte|Plantilla:Padró INSEE/Nom de districte]]
Gentilici Rianès, rianesa
Ciracaire, ciracaira
Superfície 12,82 km²
Altitud 400 msnm
(màx.:1.081 mín.:339)
Població (Plantilla:INSEE:Població de municipi/Referència)
  • Densitat
Plantilla:INSEE:Població de municipi hab.
Coordenades 42° 36′ 34″ N, 02° 24′ 02″ E / 42.60944°N,2.40056°E / 42.60944; 2.40056{{#coordinates:42 | 36 | 34 | N | 02 | 24 | 02 | E | region:FR-66_type:city(1126) | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Codi INSEE 66161

Rià i Cirac és un municipi nord-català del Conflent, molt proper a Prada de Conflent. Està format pels pobles de Rià (abans Arrià) i Cirac (abans Sirac) units des del 1822.

Amb molta probabilitat hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes-reis catalanoaragonesos, atès que el pare de Guifré el Pilós, Sunifred I, hi tenia el seu comtat i el seu castell, que va ser derruit el 1672 per ordre del rei Lluís XIV.[1]

Geografia

Té 12’82 km2 i és situat a 382 metres d’altura, al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet.

Economia

Agricultura

Cereals, vinya i arbres fruiters.

Ramaderia

Bovina, ovina, i cabruna.

Història

La comuna de Rià fou creada el 1822 per la unió de les comunes ja existents de Rià i de Cirac. L’any 1973 la comuna de Rià es va fusionar amb la d’Orbanyà per formar la comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. Les dues comunes es van reestablir l’any 1983, i Rià prengué el nom actual (Rià i Cirac).

Demografia

Any Nombre
1962 1017
1968 1057
1975 1028
1982 1042
1990 1017
1999 1126
2007 1175

Llocs i monuments

Personatges lligats a la comuna

Referències

  1. No a Vauban a la Unesco
  2. Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.