Supercopa d'Espanya de futbol
Plantilla:Infobox <templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Fitxer:Disambig grey.svg | Per a altres significats vegeu «Supercopa d'Espanya (desambiguació)». |
La Supercopa d'Espanya és un campionat de futbol a dos partits (anada i tornada) en el qual s'enfronten el campió de la Lliga Espanyola i el campió de la Copa del Rei. L'organitza la Federació Espanyola de Futbol des de 1982 i es disputa a finals d'agost, marcant l'inici de la temporada futbolística.
Als seus inicis, si un equip es proclamava campió de lliga i copa alhora, en resultava automàticament campió. Aquesta normativa canvià posteriorment i actualment, si un equip aconsegueix el doblet, el sots-campió de la Copa del Rei disputa la Supercopa amb el campió de Lliga.
Precedents de la Supercopa d'Espanya
Els antecedents històrics de la Supercopa d'Espanya els trobem a les següents competicions:
- La Copa de Campions (1939-40)
- La Copa d'Or Argentina (1944-45)
- La Copa María Eva Duarte de Perón (1946-1953)
Tots aquests tornejos enfrontaven als campions de la Lliga Espanyola i de la Copa del Generalísimo.
Història
Al juliol de 1982 l'assemblea de la Real Federació Espanyola de Futbol, a proposta del llavors president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, va aprovar la creació d'una Supercopa que enfrontara anualment als campions de Lliga i Copa.[1]
En els seus inicis el torneig es disputava a meitat de la temporada. La dificultat de trobar dates lliures en el calendari va obligar a suspendre algunes edicions, com en 1986 i 1987. Tampoc va haver-hi final en 1984 i 1989, ja que el campió de Lliga i Copa en aqueixes temporades va ser el mateix equip, adjudicant-se el títol automàticament.
Per a potenciar el torneig, a partir de 1994 la RFEF va decidir avançar la Supercopa en el calendari, situant-la entre el final de la pretemporada i l'inici del campionat de Lliga.
Així mateix, en 1996 la Federació Espanyola va acordar que, en el cas que un equip haguera aconseguit el doblet, el títol de la Supercopa ho disputarien el campió de Lliga enfront del subcampió de Copa. Aquesta situació s'ha produït en 1996, 1998 i 2009.[2]
Historial
1 En negreta els gols de l'equip vencedor
Palmarès
| Pos. | Club | Campió | Sotscampió | Anys dels títols |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  FC Barcelona
|
10 | 8 | 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011 |
| 2 | Madrid Real Madrid | 9 | 4 | 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003, 2008, 2012 |
| 3 | Galícia Deportivo de La Coruña | 3 | - | 1995, 2000, 2002 |
| 4 | Madrid Atlètic de Madrid | 1 | 3 | 1985 |
| València València CF | 1 | 3 | 1999 | |
| 5 | Euskadi Athletic Club | 1 | 2 | 1984 |
| Aragó Real Zaragoza | 1 | 2 | 2004 | |
| 6 |  RCD Mallorca
|
1 | 1 | 1998 |
| 7 | Euskadi Real Sociedad | 1 | - | 1982 |
| Andalusia Sevilla FC | 1 | - | 2007 | |
| 8 | RCD Espanyol
|
- | 2 | - |
| 9 | Andalusia Real Betis | - | 1 | - |
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Màxims golejadors
| Pos. | Futbolista | País | Gols | Partits | Mitjana | Ed. jugades | Ed. guanyades | Equip(s) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Lionel Messi[3] |  Argentina
|
10 | 9 | 1,11 | 5 | 4 | FC Barcelona |
| 2 | Raúl González[4] |  Espanya
|
7 | 12 | 0,58 | 6 | 4 | Reial Madrid C F |
| 3 | Hristo Stoichkov[5] |  Bulgària
|
6 | 10 | 0,6 | 6 | 4 | FC Barcelona |
| 4 | Txiki Begiristain[6] | Espanya
|
6 | 12 | 0,5 | 8 | 5 | Reial Societat, FC Barcelona (5), RC Deportivo La Coruña (1) |
| 5 | Frédéric Kanouté[7] |  Mali
|
5 | 2 | 2,5 | 2 | 1 | Sevilla FC |
Referències
- ↑ «Edició del dijous, 22 juliol de 1982, pàg 3 - Hemeroteca - elmundodeportivo.es» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}).
- ↑ «Edició del dissabte, 02 març 1996, pàg 6 - Hemeroteca - elmundodeportivo.es» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}).
- ↑ «Fitxa de Lionel Messi». BDFutbol.
- ↑ «Fitxa de Raúl González». BDFutbol.
- ↑ «Fitxa de Hristo Stoichkov». BDFutbol.
- ↑ «Fitxa de Txiki Begiristain». BDFutbol.
- ↑ «Fitxa de Frédéric Kanouté». BDFutbol.