Unió d'Associacions Europees de Futbol
| Q309 | |
|---|---|
| Q1914636 | |
| Activitat | – |
| Q35127 | www.UEFA.com |
La Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions.
És una de les sis confederacions continentals que composen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions estatals. Actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes no europees com (Xipre, Turquia, Israel, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Kazakhstan).
Secretaris generals de la UEFA
| Nom | País | Temps |
|---|---|---|
| Henri Delaunay | 1954–1955 | |
| Pierre Delaunay | 1955–1960 | |
| Hans Bangerter | 1960–1989 | |
| Gerhard Aigner | 1989–2003 | |
| Lars-Christer Olsson | 2003–2007 | |
| Gianni Infantino | 2007 (interí) | |
| David Taylor | 2007-2009 | |
| Gianni Infantino | 2009- |
Presidents de la UEFA
L'actual president (i sisè de la història) és el francès Michel Platini, que va accedir al càrrec el 2007.[3][4]
Competicions que organitza
Les principals competicions regides per la UEFA són:
- A nivell d'estats:
- Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
- Campionat d'Europa de Futbol Femení.
- Diversos campionats de categories inferiors:
- Campionat d'Europa de futbol sala
- A nivell de clubs:
- UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
- Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
- Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
- Supercopa d'Europa (1973).
- Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
- Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
- Copa de la UEFA femenina
- Copa de la UEFA de futbol sala
- Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)
Classificats de la UEFA per als diversos Mundials
- 1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
- 1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
- 1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
- 1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
- 1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
- 1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
- 1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
- 1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
- 1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
- 1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
- 2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
- 2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
- 2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
Rànquing de participacions als mundials
- 16:
- Error creant la miniatura: Alemanya (inclou 10 com a R.F. Alemanya)
- Error creant la miniatura: Itàlia
- 12:
- 11:
- 10:
- Error creant la miniatura: Sèrbia (inclou 8 com a Iugoslàvia i 2 com a RF Iugoslàvia/Sèrbia i Montenegro)
- 9:
- Error creant la miniatura: República Txeca (inclou 8 com a Txecoslovàquia)
- HongriaHongria
- Error creant la miniatura: Rússia (inclou 7 com a Unió Soviètica)
- 8:
- 7:
- 4:
- 3:
- 2:
- 1:
- Error creant la miniatura: RDA (actualment Alemanya)
- Error creant la miniatura: Grècia
- EslovèniaEslovènia
Ucraïna- Gal·lesGal·les
- Error creant la miniatura: Israel (representant l'AFC)
Classificació dels estadis
La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.
Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/executivecommittee/index.html
- ↑ http://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/generalsecretary/index.html
- ↑ «L'exjugador francès Michel Platini, escollit president de la UEFA en derrotar Johansson». 3cat24.cat, 26-01-2007. [Consulta: 23 febrer 2011].
- ↑ «Michel Platini serà reelegit president de la UEFA en ser l'únic candidat que s'ha presentat al càrrec». esport3, 24-12-2010. [Consulta: 23 febrer 2011].
Enllaços externs
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Articles amb plantilles de notes d'encapçalament que enllacen a una pàgina inexistent
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Seleccions de futbol de la UEFA
- Federacions futbolístiques