Unió d'Associacions Europees de Futbol

Plantilla:Infotaula d'organització La Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions.

És una de les sis confederacions continentals que composen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions estatals. Actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes no europees com (Xipre, Turquia, Israel, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Kazakhstan).

Secretaris generals de la UEFA

Nom	País	Temps
Henri Delaunay	França	1954–1955
Pierre Delaunay	França	1955–1960
Hans Bangerter	Suïssa	1960–1989
Gerhard Aigner	Alemanya	1989–2003
Lars-Christer Olsson	Suècia	2003–2007
Gianni Infantino	Itàlia	2007 (interí)
David Taylor	Escòcia	2007-2009
Gianni Infantino	Itàlia	2009-

Presidents de la UEFA

Article principal: Llista de presidents de la UEFA

L'actual president (i sisè de la història) és el francès Michel Platini, que va accedir al càrrec el 2007.^[1]^[2]

Competicions que organitza

Les principals competicions regides per la UEFA són:

A nivell d'estats:
- Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
- Campionat d'Europa de Futbol Femení.
- Diversos campionats de categories inferiors:
- Campionat d'Europa de futbol sala

A nivell de clubs:
- UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
- Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
- Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
- Supercopa d'Europa (1973).
- Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
- Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
- Copa de la UEFA femenina
- Copa de la UEFA de futbol sala
- Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)

Classificats de la UEFA per als diversos Mundials

1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia

Rànquing de participacions als mundials

16:
- Alemanya (inclou 10 com a R.F. Alemanya)
- Itàlia
12:
11:
- Bèlgica
- Suècia
10:
- Sèrbia (inclou 8 com a Iugoslàvia i 2 com a RF Iugoslàvia/Sèrbia i Montenegro)
9:
- República Txeca (inclou 8 com a Txecoslovàquia)
- Hongria
- Rússia (inclou 7 com a Unió Soviètica)
8:
7:
- Àustria
- Bulgària
- Polònia
- Romania
4:
- Portugal
3:
2:
- Turquia
1:
- RDA (actualment Alemanya)
- Grècia
- Eslovènia
- Ucraïna
- Gal·les
- Israel (representant l'AFC)

Classificació dels estadis

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Vegeu també: Estadi 5 estrelles de la UEFA