Teòfil d'Antioquia
|
Per a altres significats vegeu «Teòfil». |
 Església de Sant Pere, d'Antioquia | |
| bisbe | |
|---|---|
| Nom secular | Θεόφιλος (Theófilos) |
| Naixement | Començament del segle II Mesopotàmia o Síria |
| Defunció | ca. 181-183 Antioquia de l'Orontes (Síria, actual Turquia) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 13 d'octubre |
| Fets destacables | Bisbe d'Antioquia (ca. 169), Pare apologètic |
| Iconografia | Com a bisbe |
Teòfil (Teophilus, Θεόφιλος) fou un bisbe d'Antioquia de la segona meitat del segle II i autor d'una de les més antigues apologies del cristianisme conegudes. És venerat com a sant per tota la cristiandat.
Biografia
Teòfil va succeir Eros a la seu d'Antioquia de l'Orontes cap al 169-171, i en fou el sisè bisbe (el setè si s'inclou Sant Pere). Va exercir el càrrec tretze anys, fins al menys el 181 i potser fins al 183. Era pagà [1] i es va convertir al cristianisme per la lectura de les Escriptures.
Va escriure l'apologia esmentada i algunes altres obres religioses. L'apologia fou escrita vers el 180 ja que parla de la mort de Marc Aureli, i porta el títol de πρὸς Αὐτόλυκον βιβλία o περὶ τῆς τῶν Χριστιανῶν πίστεως o, τρία τὰ πρὸς αὐτόλυκον στοιχειώδη συγγράμματα (Prós Autolikos biblía). Alguns historiadors llatins l'esmenten amb el títol de De Temporibus.
Altres obres foren un llibre contra les heretgies de Marció i Hermògenes, un comentari dels Evangelis, un llibres esmentat amb el nom de καὶ ἕτερα δέ τινα κατηχητικὰ αὐτοῦ βιβλία, Breves elegantesque tractatus ad aedificationem ecclesiae pertinentes, i un comentaris sobre proverbis.
Notes
- ↑ Altres opinions consideren que era jueu o saduceu.