Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació de què la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses. Això significa que tota funció contínua integrable verifica que la derivada de la seva integral és ella mateixa. Aquest teorema és central en la branca de les matemàtiques anomenada càlcul.
Una conseqüència directa d'aquest teorema, denominada ocasionalment segon teorema fonamental del càlcul, permet calcular la integral d'una funció utilitzant l'antiderivada de la funció que s'ha d'integrar.
Encara que els antic matemàtics grecs com Arquímedes ja disposaven de mètodes aproximats per al càlcul de volums, àrees i longituds corbes va ser gràcies a una idea originalment desenvolupada pel matemàtic anglès Isaac Barrow i les aportacions de Isaac Newton i Gottfried Leibniz que aquest teorema va poder ser enunciat i demostrat.
Els teoremes fonamentals del càlcul integral
Primer teorema fonamental
Declaració
|
Demostració
Lemma important:
Suposem que <math>f</math> és integrable sobre <math>[a,b]</math> i que:
- <math>m \leq f(x) \leq M \ \forall x \in [a,b]</math>
Llavors
- <math>m(b-a) \leq {\int_a^b f(t)dt} \leq M(b-a)</math>
Comença la demostració
Hipòtesi:
- Sigui <math>c \in (a,b)</math>.
- Sigui <math>f</math> una funció integrable sobre l'interval <math>[a,b]</math> i contínua a c.
- Sigui <math>F</math> una funció sobre <math>[a,b]</math> definida així: <math>F(x)= \int_{\alpha}^x f(t)dt</math> amb <math>\alpha \in [a,b]</math>
Tesi:
- F'(c)=f(c)
Per definició tenim: <math>F'(c)={ \lim_{h \rightarrow 0} {\frac{F(c+h)-F(c)}{h}} }</math>.
Suposem que h>0, llavors <math>F(c+h)-F(c)={\int_c^{c+h} f(t)dt}</math>.
Definim <math>m_h</math> y <math>M_h</math> com:
- <math>m_h = \inf\{f(x)| c\leq x \leq c+h\}</math>,
- <math>M_h = \sup\{f(x)| c\leq x \leq c+h\}</math>
Aplicant el lemma veiem que:
- <math>m_h \cdot h \leq {\int_c^{c+h} f(t)dt} \leq M_h \cdot h</math>.
Aleshores,
- <math>m_h \leq \frac{F(c+h)-F(c)}{h} \leq M_h</math>
Ara suposem que <math>h < 0</math>, siguin:
- <math>{m^*}_h = \inf \{ f(x)|c+h \leq x \leq c \}</math>,
- <math>{M^*}_h = \sup \{ f(x)|c+h \leq x \leq c \}</math>.
Aplicant el lemma veiem que:
- <math>{m^*}_h \cdot (-h) \leq {\int_{c+h}^c f(t)dt } \leq {M^*}_h \cdot (-h) </math>.
Com:
- <math>F(c+h)-F(c)={\int_c^{c+h} f(t)dt} = -{\int_{c+h}^{c} f(t)dt}</math>,
Llavors:
- <math>{m^*}_h \cdot h \geq F(c+h)-F(c) \geq {M^*}_h \cdot h</math>.
Donat que <math>h < 0</math>, llavors tenim que:
- <math>{m^*}_h \leq \frac{F(c+h)-F(c)}{h} \leq {M^*}_h</math>.
I com <math>f</math> és contínua a c tenim que:
- <math>\lim_{h \rightarrow 0} m_h = \lim_{h \rightarrow 0} M_h = \lim_{h \rightarrow 0} {m^*}_h = \lim_{h \rightarrow 0} {M^*}_h = f(c)</math>,
i això porta a:
- <math>F'(c)={ \lim_{h \rightarrow 0} {\frac{F(c+h)-F(c)}{h}} } = f(c)</math>.
Exemples
- <math>F(x) = \int_{0}^{x} t^2 dt \Rightarrow F'(x) = x^2</math>
- <math>H(x) = \int_{10}^{\exp{3x}} \sin(t) dt \Rightarrow H'(x) = \sin(e^{3x}) e^{3x} 3 </math>
- <math>G(x) = \int_{0}^{x^2} \arcsin(t) dt \Rightarrow G'(x) = \arcsin(x^2) 2x </math>
Segon teorema fonamental
Declaració
També se l'anomena Regla de Barrow, en honor a Isaac Barrow.
|
Aquest teorema s'empra freqüentement per avaluar integrals definides.
Demostració
Hipòtesi:
- Sigui <math>f</math> una funció contínua a l'interval <math>[a, b]</math>
- Sigui <math>g</math> una funció diferenciable en l'interval <math>[a,b] </math> tal que <math>g'(x)=f(x) {\ }\forall x \in [a,b] </math>
Tesi:
- <math>\int_a^b f(x)dx = g(b)-g(a)</math>
Demostració:
Sigui
- <math>F(x)= \int_a^x f(t)dt </math>.
Tenim pel primer teorema fonamental del càlcul que:
- <math>F'(x)=f(x)=g'(x) {\ } \forall x \in [a,b]</math>.
Per tant:
- <math>\exists c \in \mathbb{R} {\ }</math> tal que <math>\forall x \in [a,b], F(x)=g(x) + c</math>.
Observam que:
- <math>0=F(a)=g(a)+c</math>
I d'aqui se segueix que <math>c=-g(a)</math>; per tant:
- <math>F(x) = g(x) - g(a)</math>.
I en particular si <math>x=b</math> tenim que:
- <math>\int_a^b f(t)dt = F(b) = g(b) - g(a) </math>
Exemples
- <math>\int_0^{\pi} \cos(x)dx = \sin(\pi)-\sin(0)=0</math>
- <math>\int_1^e \frac{dx}{x} = \ln(e)-\ln(1)=1</math>
Vegeu també