Teresa Rebull
Teresa Soler i Pi, més coneguda pel nom artístic de Teresa Rebull, (Sabadell, 1919) és una cantautora i activista política catalana. Filla de Balbina Pi i Gonçal Soler, dos revolucionaris anarquistes, va passar la infància entre diferents ciutats com Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Alcoi i Sabadell, entre d'altres.
El 1931 va entrar a treballar en una fàbrica de teixits de Sabadell. La seva mare era amiga del President de la Generalitat i la Teresa va aconseguir un lloc de treball al departament de treball de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta nova feina, es va establir en un pis compartit del carrer de Sant Pau de Barcelona, on entrà en contacte amb militants del POUM. Fou militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des de 1936. Durant la guerra civil espanyola va col·laborar com a infermera voluntària als locals del seu partit polític. Un cop dissolt el POUM i després de veure morir els seus companys, va fugir cap a Vic, Olot, on es va trobar amb Pep Rebull, i a Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Després va passar per Perpinyà, camí de París. Després de la guerra, s'establí a Banyuls de la Marenda, al Rosselló, on participà en la Resistència contra l'ocupació nazi. També va viure durant una temporada a Marsella, a la rue Aubagne.
Després de la guerra contactà amb l'esquerra de París i conegué Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Georges Brassens i Albert Camus. Durant aquest període va haver de treballar en diversos oficis, com a espardenyera, dansarina de ballet, actriu, venedora de fruita o intèrpret folklòrica, entre d'altres. Després del maig de 1968 participà en el moviment de la Nova Cançó catalana, arrelada a la seva comarca d'adopció. Va començar a actuar el febrer de 1969 a la Guingueta d'Ix, acompanyada d'artistes com Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra.
Obra
Durant els anys 60 va col·laborar en diferents revistes, com Cuadernos i Preuves. Ha mu-sicat poemes de poetes com Joan Salvat-Papasseit (Mester d'amor, 1977), amb el qual va rebre el Premi Charles Cros, Josep Sebastià Pons (Camí de l'argilada, 1986) i Maria Mercè Marçal.
L'any 1999 va publicar Tot cantant, la seva autobiografia. El 2000 va treure el disc Tot cantant i el 2006, Visca l'amor, que pren el nom del poema homònim, inclòs en el disc, de Joan Salvat-Papasseit.
Premis i reconeixements
El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. El dia 6 de juliol de 2006, Òmnium Cultural va organitzar un homenatge en honor seu al Palau de la Música Catalana, on va poder actuar per primera vegada.[1]
Bibliografia
- Tot cantant, Teresa Rebull, Columna, 1999
Discografia
- Mester d'amor, 1977
- Camí de l'argilada, 1986[2]
- Visca l'amor, Picap, 2006[3]
- Papallones i més..., Picap, 2008
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ «Teresa Rebull». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ No s'ha de confondre amb l'àlbum homònim, però amb signe d'exclamació, de la Guillermina Motta, Visca l'amor!, del 1968.
Enllaços externs
- Teresa Rebull a Fundación Nin