Viviane Reding
| Viviane Reding | |
|---|---|
 | |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 9 de febrer de 2010 | |
| Precedida per | Jacques Barrot Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 9 de febrer de 2010 | |
| Precedida per | Margot Wallström, Günter Verheugen, Jacques Barrot, Siim Kallas, Franco Frattini/Antonio Trajani |
| Mandat 22 de novembre de 2004 – 9 de febrer de 2010 | |
| Precedida per | Ján Figel' |
| Succeïda per | Neelie Kroes Comissària de l'Agenda Digital |
| Mandat 13 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004 | |
| Precedida per | Marcelino Oreja |
| Succeïda per | Dalia Grybauskaitė |
| Naixement | 27 d'abril de 1951  Esch-sur-Alzette (Luxemburg)
|
| Partit polític | CSV (PPE) |
Viviane Reding (Esch-sur-Alzette, Luxemburg 1951) és una política luxemburguesa que ha desenvolupat la major part de la seva carrera al Parlament Europeu. Des de l'any 1999 és membre de la Comissió Europea.
Biografia
Va néixer el 27 d'abril de 1951 a la ciutat d'Esch-sur-Alzette, població situada al Districte de Luxemburg. Va estudiar humanitats a La Sorbona de París, especialitzant-se posteriorment en periodisme. Entre 1978 i 1999 fou membre del diari Luxemburger Wort, i entre 1986 i 1998 dirigí l'Union luxembourgeoise des journalistes.
L'any 1992 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
Carrera política
L'any 1979 fou nomenada membre del Parlament de Luxemburg pel Partit Popular Social Cristià, esdevenint presidenta del Comité polític Social, membre del Parlament del Benelux i membre de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.
En les eleccions europees de 1989 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu, esdevenint la líder de la secció luxemburguesa del Partit Popular Europeu, escó que abandonà l'any 1999. Durant la seva etapa de diputada europea entre 1989 i 1992 fou presidenta de les comissions de peticions, fins el 1994 vicepresidenta de les comissions d'afers socials i posteriorment vicepresidenta de la comissió de les llibertats civils i dels afers interns.
L'any 1999, durant la presidència de Romano Prodi al capdavant de la Comissió Europea, fou escollida Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura, càrrec que ocupà fins el 2004, quan sota la presidència de José Manuel Durão Barroso fou escollida Comissària Europea de la Societat de la Informació i els Mitjans de Comunicació, càrrec que ocupà fins el 2010. El mateix any fou escollida Vicepresidenta de la Comissió Europea i Comissària Europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania.
Reding es féu conèixer als Països Catalans a finals de setembre de 2012 quan afirmà que no existia cap llei que sentenciés que Catalunya hauria d'eixir de la Unió Europea si s'independentitzava durant una entrevista al Diario de Sevilla.[1] La declaració creà un malestar a l'estat espanyol que afirmava constantment que Catalunya romandria fora per força de la Unió Europea i de la zona euro i s'afirmà que la comissària europea no havia fet aital afirmació. El 18 d'octubre un diari escocès, el Newsnet Scotland, va demostrar que l'estat espanyol havia pressionat la UE per mor de manipular les paraules de Reding, publicant l'entrevista àudio de la comissària europea.[2] L'afer no s'acabà així ja que el 30 d'octubre del mateix any, el diari espanyol El País filtrà una carta de Viviane Reding, datada del 4 d'octubre, en la qual responia al secretari d'estat d'exteriors espanyol, Íñigo Méndez Vigo, i li deia que coïncidia amb la posició del govern espanyol.[3] La notícia obligà diversos portaveus de la UE, com ara Pia Ahrenkilde o Olivier Bailly, a fer declaracions desmentint l'anàlisi del contingut de la carta tot afirmant que la UE no es pronunciaria fins que no hi hagués una petició formal.[4] Tot i així, a desgrat del que havia pogut afirmar abans durant l'entrevista inicial i a les paraules dels portaveus europeus, Viviane Reding es va desdir una altra vegada amb una declaració que féu l'11 de novembre de 2012 afirmant que "Si Catalunya decidís separar-se d'Espanya no seria automàticament un nou membre de la UE" i que a conseqüència "hauria de presentar una sol·licitud d'accés a la Unió Europea". [5]
Enllaços externs
- Opinió de Viviane Reding - Europa després de la crisi: cap a la unió política - El Punt Avui - 28/02/2012
- Opinió de Viviane Reding - Europa reforça els drets de les víctimes - ARA - 14/09/2012
- Opinió de Viviane Reding - En record a les víctimes dels règims totalitaris - ARA - 23/08/2012
- Opinió de Viviane Reding - És el moment d'una federació europea - ARA - 28/06/2012
Referències
| Precedida per: Marcelino Oreja |
Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura 1999 – 2004 |
Succeïda per: Dalia Grybauskaitė |
| Precedida per: Ján Figeľ |
Comissària Europea de la Societat de la Informació i els Mitjans de Comunicació 2004 – 2010 |
Succeïda per: Neelie Kroes Comissària de l'Agenda Digital |
| Precedida per: Jacques Barrot Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat |
Comissària Europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania 2010 – actualitat |
Succeïda per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Margot Wallström, Günter Verheugen, Jacques Barrot, Siim Kallas, Franco Frattini/Antonio Trajani |
Vicepresident de la Comissió Europea Juntament amb Catherine Ashton, Joaquín Almunia, Siim Kallas, Antonio Trajani, Neelie Kroes i Maroš Šefčovič 2010 – actualitat |
Succeït per: en el càrrec |