Tesi
Una tesi (del grec θέσις thésis, "establiment", "proposició", "col·locació", ací en el sentit de "el proposat", "l'afirmat", "el que es proposa"; originalment de tithenai "arxivar") assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable.
Definició
Conforme a la seua etimologia, designa la proposició que es manté amb raonaments per a arribar a una conclusió valida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors.
Una tesi és un la veracitat del qual ha estat argumentada, demostrada o justificada d'alguna manera. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus evidència inicial i els fets que la donen suport poden estar en gran mesura per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'"essencial" del "complex de les proposicions".
Els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com una tesi justificada, depenen del tipus de regles propícies per a açò (vegeu Tesi científica).
Tesi en diferents camps
- En moltes ocasions les tesis resulten polèmiques o conflictives. Un exemple d'açò és el de Luter en 1517 quan llance la seua tesi en contra de la indulgència.
- En companyia de l'antítesi i la síntesi forma la "triada" de la dialèctica de Hegel.
- Una forma científica d'una tesi és l'hipòtesi (del grec antic ὑπό- hypo- 'sota', és a dir, suposició).
Tesi científica
Una tesi científica no és sotmesa a un sistema especial de regles. Per a incrementar l'acceptació d'una tesi en el camp de les ciències naturals, una tesi hauria de:
- tenir una conclusió clara i definida,
- ser falsable o testejable,
- quedar idèntica sempre durant la seua representació,
- no contradir a cap altra tesi acceptada,
- no limitar a cap altra tesi acceptada,
- no contenir cap contradicció lògica,
- ser provada amb fets comprovables,
- no ser una evident opinió.