Thomas Magister
Thomas Magister (en grec: Θωμάς ο Μάγιστρος; i també Θεόδουλος Θηκαράς) (també conegut pels sobrenoms de Theodulus Monachus , Theodulos Monachus, Theodulos Thessalonicensis Magister o Teòdul Maguister) fou un monjo bizantí, escriptor i conseller de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg.
Obra
La seva principal fou "Εκλογη Ονοματων και Ρηματων Αττικων" (en llatí: Ecloga vocum atticarum), una selecció de paraules i frases d'Àtica, parcialment ordenades en ordre alfabètic, per tal que servís d'ajut per a les lectures de Frínic, d'Ammònio, d'Herodià i d'Aelius Moeris.
També escrigué scholia (comentaris) sobre Èsquil, Sòfocles, Eurípides; les scholia sobre Píndar, que li havien estat atribuïdes, ara s'asignen a Demetri Triclini.
També són coneguts els seus discursos i lletres, una part de les quals consisteix en declamacions sobre temes sofístics i l'atre part sobre temes històrics contemporanis, com per exemple:
- (Temàtica sofística): Discussió sobre quina oració fúnebre s'havia de pronunciar abans, si la de Cynegirus o la de Callimacus (dos soldats atenencs morts a la Batalla de Marató)
- Una discussió sobre quines són les obligacions dels rei sobre els seus súbdits
- Una defensa del general bizantí Chandrenos(Khandrinós) adreçada a l'emperador
- Una denúncia sobre les atrocitats de la Companyia Catalana d'Orient a Tessàlia i Macedònia[1]
- Una congratulació a Theodore Metochites
- Un panegíric sobre el rei de Xipre
Notes
- ↑ Recollida i editada a Anecdota Graeca e codicibus regiis: Vol II, pàg 188-211