Tom Sharpe
| Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment.
La informació continguda pot estar obsoleta o pendent d'actualitzar. Si us plau, no introduïu informació especulativa i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per a donar més detalls. |
| Naixement | 30 de març de 1928 Londres (Anglaterra) |
| Mort | 6 de juny de 2013 (als 85 anys) Llafranc (Catalunya) |
| Activitat | Escriptor |
| Nacionalitat |  Regne Unit
|
| Obres principals | Wilt (1976) |
Tom Sharpe (Londres, 30 de març de 1928 - Llafranc, 6 de juny de 2013)[1] fou un novel·lista anglès, una de les figures de referència de l'humor britànic.[2]
Biografia
Va estudiar a la Universitat de Cambridge. Després de fer el servei militar es va traslladar a Sud-àfrica el 1951, i es va dedicar a fer treballs socials i a l'ensenyament a KwaZulu-Natal. El 1961 va escriure i va representar una obra en contra del règim de l'apartheid. Per aquesta causa va ser empresonat a la presó de Pietermaritzburg acusat de polític subversiu i comunista perillós, i més tard va ser deportat per activitats antigovernamentals. De la seva experiència a l'Àfrica n’obtingué la inspiració per a escriure els seus llibres Assemblea sediciosa i Exhibició impúdica. Des de 1963 fins a 1972 va treballar com a professor d'història al Cambridge College of Arts and Technology. Va rebre el Gran Premi de l'Humor Negre el 1986.
Des del 1995 i fins a la seva mort el 2013, Sharpe i la seva esposa Nancy vivien a Llafranc. Tot i viure a Catalunya tant de temps mai no va voler aprendre català ni castellà. En les seves paraules: "No vull aprendre la llengua, no vull entendre a quant va la carn".[3]
Estil literari
A les seves novel·les hom hi troba un humor corrosiu, fins i tot de vegades cruel, que divideix els seus lectors entre els que el consideren molt ofensiu i els que el troben un mestre de l'humor. La seva temàtica és variada, des dels ja esmentats llibres inspirats en l'Apartheid, fins als que critiquen el sistema educatiu (Wilt i seqüeles), l'esnobisme de la classe alta anglesa (Vicis ancestrals i Porterhouse Blue), el món literari (La gran persecució), extremismes polítics de tot tipus, la burocràcia i l'estupidesa en general.[2] Els seus personatges fan servir sovint un llenguatge vulgar i explícit i practiquen tota classe d'actes sexuals. Altres vegades ridiculitza la forma de parlar o de comportar-se de determinats grups socials.
L'ovella negra (The Midden, 1996) es va editar abans en català i castellà que en anglès, segurament perquè des de 1995 vivia a Llafranc, a la Costa Brava.[2]
Les seves obres han estat traduïdes a moltes altres llengües i fins i tot se n'han fet sèries per a la televisió. Wilt es va portar al cinema el 1989 per Michael Tuchner.
Obres
- Assemblea sediciosa (Riotous Assembly) (1971)
- Exhibició impúdica (Indecent Exposure) (1973)
- Fart de llop (Porterhouse Blue) (1974)
- Blott a la vista (Blott on the Landscape) (1975)
- Wilt (1976)
- La gran persecució (The Great Pursuit) (1977)
- El bastard (The Throwback) (1978)
- Wilt, els alternatius i els terroristes (The Wilt Alternative) (1979)
- Vicis ancestrals (Ancestral Vices) (1980)
- Una Princeseta amb problemes (Vintage Stuff) (1983)
- Wilt, més que mai (Wilt on High) (1985)
- Les Beques boges: una crònica de Porterhouse (Grantchester Grind) (1995)
- L'ovella negra (The Midden) (1996)
- Wilt s'ha perdut (Wilt in Nowhere) (2004)
- - (The Gropes) (2009)
- L'herència de Wilt (The Wilt inheritance) (2010)
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Article de Llàtzer Moix (La Vanguardia, edició de dilluns 19/2/1996, pàg 38). [Consulta: 5 de maig de 2010]. (castellà)
- ↑ http://www.expatica.com/es/lifestyle_leisure/lifestyle/why-tom-sharpe-left-cambridge-for-catalonia-12807.html Why Tom Sharpe left Cambridge for Catalonia
