Tour de Flandes
| |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | abril |
| Regió |  Flandes
|
| Nom català | Tour de Flandes |
| Nom local | Ronde van Vlaanderen (neerlandès) |
| Disciplina | carretera |
| Competició | UCI ProTour |
| Tipus | clàssica d'un sol dia |
| Història | |
| Primera edició | 1913 |
| Edicions | 97 (fins el 2013) |
| Primer vencedor |  Paul Deman ([[Plantilla:Country data BEL|BEL]])
|
| Més triomfs | 3 edicions Achiel Buysse ([[Plantilla:Country data BEL|BEL]])  Fiorenzo Magni ([[Plantilla:Country data ITA|ITA]]) Eric Leman ([[Plantilla:Country data BEL|BEL]]) Johan Museeuw ([[Plantilla:Country data BEL|BEL]]) Tom Boonen ([[Plantilla:Country data BEL|BEL]])
|
| Darrer vencedor | [[Imatge:Plantilla:Bandera/SUI|border|enllaç=|20px|SUI]] Fabian Cancellara ([[Plantilla:Country data SUI|SUI]]) |
 Tour de Flandes 2013
| |
El Tour de Flandes (Ronde van Vlaanderen en flamenc) és una cursa ciclista que es fa a Flandes (Bèlgica) a la primavera (inici el primer diumenge d'abril) i que des del 1989 fins el 2004 va estar dins la Copa del Món de ciclisme. Actualment forma part del calendari UCI WorldTour.
La primera edició es va fer l'any 1913 (amb 37 corredors) i es va reprendre el 1919 després de la interrupció per causa de la primera guerra mundial.
Història
El Tour de Flandes es creà el 1913 per una idea de Karel van Wijnendaele, fundador del diari esportiu Sportwereld. Aquella edició tingué un recorregut de 330 km. Les primeres edicions no tingueren molt de ressò i sols 37 ciclistes prengueren part en l'edició de 1913 i 47 en la de 1914.
Durant la Primera Guerra Mundial no es pogué organitzar la cursa, però tan bon punt finalitzà es recuperà, el 1919, amb un recorregut similar a les edicions precedents. En aquell moment la cursa era ignorada pels estranger. No serà fins el 1920 quan els principals constructors de bicicletes francesos hi participin. El primer vencedor estranger fou el suís Heiri Suter, el 1923. La reputació de la cursa va anar creixent durant els anys 20 i 30, tot i que sovint s'organitzava simultàniament a la Milà-Sanremo, cosa que li treia participació. El 1939, el diari Sportwereld es fusionà amb el diari Het Nieuwsblad, passant a ser aquest darrer el propietari de la cursa.
Durant la Segona Guerra Mundial Karel Van Wijnendaele aconseguí que els ocupants nazis permetessin al seva celebració. El 1947 els diaris L'Équipe, La Gazzetta dello Sport, Het Nieuwsblad-Sportwereld i Les Sports decideixen crear la Challenge Desgrange-Colombo, una competició per punts amb les curses que ells organitzaven, per tal d'incitar el millors ciclistes a prendre part en cadascuna d'elles. Gràcies a aquesta iniciativa el Tour de Flandes passa a ser una de les principals clàssiques del calendari ciclista, mantenint el seu estatus en el Super Prestige Pernod, la Copa del món, l'UCI ProTour i l'UCI World Tour.[1] El Tour de Flandes, junt amb la Milà-Sanremo, la París-Roubaix, la Lieja-Bastogne-Lieja i el Giro de Llombardia és un dels cinc «monuments del ciclisme».
Els belgues Achiel Buysse, Eric Leman, Johan Museeuw i Tom Boonen i l'italià Fiorenzo Magni ostenten el rècord de victòries a la cursa, amb tres.
Actualment la vila de Bruges està fent els tràmits per tal que el Tour de Flandes esdevingui Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Llistat de guanyadors
Referències
- ↑ (neerlandès) Plantilla:Lien web
- ↑ RTLinfo.be
Enllaços externs
| |||||