Tren cremallera
S'anomena tren cremallera a un tipus particular de trens que basa el seu funcionament en l'acoblament mecànic amb la via per mitjà d'un tercer rail o «cremallera».
La disposició esmentada permet que sigui utilitzat en zones de grans pendents, en les quals el funcionament per adherència entre carrils i rodes no seria possible.
Història
El primer ferrocarril de cremallera fou el ferrocarril entre Middleton i Leeds, a Anglaterra, on la primera locomotora de vapor comercial començà a funcionar el 1812. Utilitzava un sistema de cremallera i pinyó dissenyat i patentat el 1811 per John Blenkinsop. La idea del tercer carril va aparèixer el 1862 de la mà del suïs Niklaus Riggenbach
A Catalunya hi ha dos trens cremallera: el Cremallera de Montserrat, de 5,24 Km de longitud i 550 m. de desnivell i el Cremallera de Núria de 12,5 Km de longitud i 1.059 m. de desnivell. L'enginyer suís Juli o Julian Fuchs va ser un dels responsables de la introducció d'aquesta tecnologia a Catalunya, on es va traslladar per treballar en aquests projectes i va decidir quedar-s'hi.
Sistemes d'engranatges
Existeixen diversos tipus de sistemes d'engranatge. Les més conegudes són els Marsh, Riggenbach, Strub, Abt i Locher i Lamella (també conegut com el sistema de Von Roll)
 |
 |
|||
S'han desenvolupat una sèrie de diferents sistemes d'engranatges. Avui en dia, la majoria dels ferrocarrils de cremallera utilitzen el sistema Abt.
Vegeu també
