Vés al contingut

Unarre

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

Aquest article tracta sobre el poble d'aquest nom. Si cerqueu l'antic municipi, vegeu Unarre (antic municipi).
Unarre
Localització
Localització d' Unarre
Poble del terme de la Guingueta d'Àneu,
abans, cap de municipi propi
El poble i l'església de Sant Julià
El poble i l'església de Sant Julià
El poble i l'església de Sant Julià
Comunitat Autònoma
• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
La Guingueta d'Àneu
Superfície km²
Altitud 1,219,4 msnm
Població (2010)
  • Densitat
11 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|38|Plantilla:Puntdecimal|N|1|9|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(11)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25588
Festa major Quart diumenge de setembre
L'església de Sant Julià
L'església de Sant Julià

Unarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Fou cap del municipi independent d'Unarre fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Jou en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Unarre fou ampliat amb l'afegitó dels ajuntaments, tots ells creats el 1812, de Burgo, Cerbi, Escalarre, Gavàs i Llavorre. Comprenia, a més, el poble d'Aurós.

Unarre té un aspecte molt característic; encimbellat en la confluència de diversos cursos d'aigua de muntanya, té tota l'aparença d'un poble que no ha canviat en els dos-cents darrers anys. Al poble hi ha l'església parroquial de Sant Julià dalt d'una penya que domina el poble. Tot i ser formalment parroquial, no té actualment rector propi, i és regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. També hi ha el Castell de Puigllorenç i el Pic de Ventolau.

Etimologia

Segons Joan Coromines[1], Unarre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ur (aigua, riu...) i arre (gris, tèrbol). D'aquest primitiu Urarre es passa a Unarre per dissimilació. Riu d'aigua tèrbola podria ser la interpretació del nom d'aquest poble.

Geografia

És a 1.219,4 metres d'altitud, en el vessant nord de la Vall d'Àneu al terç baix de la vall del Riu d'Unarre, de la qual, de fet, constitueix el centre. Al seu nord hi ha el poble de Cerbi i al nord-est, els de Aurós i Gavàs, i al sud, els d'Escalarre i de Burgo; més allunyat al sud-est hi ha el de Llavorre. És al vessant oriental del Faro i en el sud-oriental del Pic d'Escobedo.

El poble d'Unarre és a la zona central-baixa del seu antic terme, a la vall del Riu d'Unarre. És a la dreta d'aquest riu, just en el lloc on hi aiguavessa el Barranc de la Fenera, que prové del nord-oest. Aquest barranc passa pel mig del poble just abans d'abocar-se en el riu. És en el vessant oriental del Faro, al fons de la vall.

El poble d'Unarre

Les cases del poble [2]

  • Casa Agneta
  • Casa Aiguanot
  • Casa Aurós
  • Casa Capverd
  • Casa Carrera
  • Casa Carreta

  • Casa Cervós
  • Casa Elvira
  • Casa Esteve
  • Casa Felip
  • Casa Foixenc
  • Casa Graciona

  • Casa Isús
  • Casa Jardó
  • Casa Jaume
  • Casa Joan
  • Casa Joan d'Aurós
  • Casa Joanet

  • Casa Joli
  • Casa Joquet
  • Casa Julià
  • Casa Montoliu
  • Casa Picolo

  • La Rectoria
  • Casa Teixidor
  • Casa Tonya
  • Casa Tuixén
  • Casa Turet

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Unarre declara 6 focs laics i 1 d'eclesiàstics (uns 35 habitants).[3]

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Unarre. Hi diu que és una localitat amb ajuntament al qual estan units Cerbi, Gavàs, Aurós, Burgo, Escalarre i Llavorre. Està situada en una petita vall, envoltada de muntanyes molt altes. El clima és fred i rep els vents del nord i del sud, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 13 cases i l'església parroquial de Sant Julià, servida per un rector i dos beneficiats. Hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós, damunt d'un turonet. Té una bona pedrera de pissarra de la qual s'assorteixen els pobles dels voltants. Hi havia diverses fonts. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, però despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i pesca de truites. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 96 ànimes (habitants).

Referències

  1. Coromines 1997.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Joan Blanca; Guillem Blanc, Bernat Moga, Pere Soler, Peret de Joan l'aranès, Bartomeu de Pierro i Guillem de Gasseus. Iglésies 1981, p. 80
  4. Madoz 1845.

Bibliografia

Enllaços externs

Plantilla:Sister