Ursicí
 | |
| màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | en llatí, Ursicinus |
| Naixement | s. I o III Ligúria (Itàlia) |
| Defunció | 67 o ca. 304 Ravenna (Itàlia) |
| Enterrament | San Vitale (Ravenna) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Ravenna |
| Festivitat | 28 d'abril |
| Fets destacables | Metge |
| Iconografia | Palma de martiri |
Sant Ursicí (Ursicinus) fou un metge i màrtir romà nadiu de la Ligúria que va desenvolupar la seva activitat a Ravenna. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia
Va compartir el martiri amb sant Vidal de Ravenna, pare de Gervasi i Protasi i, com ells, hi ha fonts que el situen al segle I i d'altres al segle III. Fou convertit al cristianisme i va anar a Ravenna on va fer nombroses cures i aprofitava per convertir als seus pacients al cristianisme. Va patir martiri i va ser cruelment torturat. Condemnat a mort, de camí al patíbul i davant de la propera mort, va tenir por i va defallir; Vidal el va encoratjar. Va ser decapitat i enterrat, juntament amb Vidal.
La narració és llegendària i no se'n té més documentació. A la basílica de San Vitale, consagrada el 548, ja tenia un altar dedicat a Sant Ursicí, que també és representat amb Vidal, Gervasi i Protasi a la filera de sants en mosaic.
La seva memòria es commemora a l'església catòlica el 28 d'abril però no apareix a l'església grega.
Sant Ós
El significat del mot Ursicinus (d'ursus, ós), va fer que a Catalunya, Ursicí també fos conegut com a Sant Ós, i que es digués que era pelut i amb tot el cos cobert de péls. Per això, els barbers els veneraven com a patró.[1]
Notes
- ↑ Joan Amades. Costumari català, v. 3, p. 902.