Useu
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del terme de Baén | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Superfície | km² |
| Altitud | 847,7 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
0 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|18|Plantilla:Puntdecimal|N|1|5|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(0)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25592
|
Useu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està quasi despoblat, amb algunes cases en ruïnes.
Està situat al sud-oest de l'antic cap de municipi, Baén, dalt d'un turó a l'esquerra del Barranc dels Obacs i la seva continuïtat cap a ponent, el Barranc de les Salines.
Useu tenia església parroquial, dedicada a sant Romà, que fou en època moderna substituïda per una segona església, en el mateix poble (la vella era allunyada, cap a llevant).
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Useu és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: us/aus (ventisca, borrasca...) i itze (sufix col·lectivitzador).
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
Història
Edat medieval
En un precepte de Carlemany de 802,[3] aquest fa donació del castell i l'església de Useu al monestir de Gerri:"Ego, Karolus Rex, dono Domine Deu et Sancto Vecentio gerrensi monasterio,... et dono ... ipsum castrum de Baien et Ayce et Oset, et ipsam silvam et ipsam ecclesias et impsam villas, ..."
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Useu declara[4] 3 focs laics.
Història contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Baén (Bahent). S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).
Demografia
Plantilla:Evolució demogràfica
Comunicacions
Mena a Baén la Pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel Pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre