Vés al contingut

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal manxec de Cabdet i els valencians de Villena (Alt Vinalopó), la Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida), entre les estribacions de la Serra de Beneixama al sud i la serreta del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Es tracta d'una vall agrícola de secà, considerada a pesar d'això d'un gran interès, ja que a causa de la seua peculiar configuració – parcel•les de dimensió reduïda en les que alternen cultius de cereal, vinya i fruiters, separats per tanques i marges naturals i inclús alguns originals arenals interiors colonitzats per pinedes de pi pinyoner—la convertixen en hàbitat apropiat per a un gran nombre d'espècies de fauna, sobretot xicotetes rapaços.

Història

La Vall dels Alforins és la protagonista d'un dels contenciosos més llargs de tota la història, ja que des de la conquesta cristiana per part de les tropes aragoneses de Jaume I el Conqueridor ha estat disputat entre Cabdet i Villena. Després de la Reconquesta cristiana esdevingut el 1240 la vall quedà en mans de Cabdet i de la Corona d'Aragó, però després del Tractat d'Almizra, firmat el 1244 per Jaume I d'Aragó i l'aleshores infant Alfons, futur Alfons X de Castella, la vall dels Alforins i el terme de Cabdet, a la vegada que el castell i terme de Villena, passen a mans castellanes. En 1304 es firmà el Tractat de Torrelles-Elx, tractat pel qual Cabdet i el seu terme passà a la Corona d'Aragó, però la els Alforins i Villena romangueren a Castella.

Avançà el segle XIV i Cabdet entrà com a vila reial amb vot en Corts en el Regne de València, dins de la Corona d'Aragó, i a Villena es va anar gestant el Marquesat homònim. Més pes va tenir l'entrada de Cabdet en les Corts Valencianes que el naixement del Marquesat de Villena, per la qual cosa el virrei de València entregà la suficient quantitat de diners com perquè comprara la vall dels Alforins, perquè així el municipi cabdetà tinguera frontera amb el terme de la Font de la Figuera i d’Ontinyent, següents poblacions del Regne de València, ja que Cabdet es trobava rodejada completament per possessions castellanes. D'aquesta manera, en 1355, Cabdet comprà a Villena tota la vall, unint-se així amb la resta del Regne de València, a la vegada que es dificultava les comunicacions de Villena amb la resta de Castella. Aquesta situació mai va ser acceptada per Villena, i sempre aspirà a recuperar la vall.

Durant la Guerra de Successió, a principis del segle XVIII, Cabdet donà suport, igual que la resta de la Corona d'Aragó, a l’Arxiduc Carles d'Àustria, i Villena li’l donà, com Castella, a Felip de Borbó. Després de la victòria borbònica a la contesa, Villena, acusant a Cabdet d'infidel i de traïció a la Corona, reclamà la sobirania de la vila cabdetana que passà a convertir-se en pedania de Villena, dins del regne de Castella. D'aquesta manera tornava a Villena part de la Vall dels Alforins.

Durant el transcurs del segle XVIII Cabdet, a través del sacerdot Luis Golf, recuperà la seua independència, però Villena no tornà la seua part de vall, separant per complet a Cabdet de la resta del Regne de València, al qual ja no pertanyia, i la Corona, per a assegurar-se de Cabdet no tornaria a "tracionar-li", a instàncies de Villena, quedà adscrita al Regne de Múrcia. Des que Cabdet recuperà la seua independència no parà de reclamar la seua propietat sobre la vall dels Alforins, començant ací una llarga cadena de disputes entre les dos localitats. A part de pel valor estratègic de la posició de la vall, i per la seua intensa activitat agrícola, Cabdet també reclama la vall perquè segons la tradició, la Verge de Gràcia (patrona de Cabdet) se li aparegué a un pastor de dita vall, pel que també es justificà d'una forma religiosa la reclama del territori. Es diu que el contenciós dels Alforins és un dels més llargs de la història perquè començà en 1355 quan Cabdet comprà la vall, i perdura fins a l'actualitat.

Quan Villena quedà adscrita a la província d'Alacant en 1833 gran part de la vall dels Alforins tornà al Regne de València, si bé Cabdet quedà apartat de la seua tradició i història valenciana passant a formar part de la província d'Albacete.


Enllaços externs

{{#coordinates:38 | 45 | 56 | N | 0 | 49 | 26 | W | region:ES_source:kolossus-eswiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat