Vaqueta (caragol)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La vaqueta o regineta (Iberus gualtieranus alonensis) és un gasteròpode terrestre de la família Helicidae, endèmic del sudest i llevant de la Península Ibèrica.
Característiques
La conquilla d' I. g. alonensis té cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa; es d'un color blanquinós, crema o marró clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes són visibles. La superfície de la conquilla posseeix estries radials i espirals que en encreuar-se li donen un aspecte reticulat. L'obertura és una mica obliqua i ovalada, amb un peristoma prim; el melic està cobert por una callositat de color blanc brillant. La seva mida està al voltant dels 4 cm de diàmetre i 2 cm d'altura[1]
Hàbitat
La vaqueta és una espècie termòfila (prefereix els ambients càlids) i xeròfila, es a dir, habita indrets secs, a diferència d'altres caragols terrestres que prefereixen llocs humits com ara horts, vores de rius i barrancs, etc. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romaní, la farigola, l' espígols i els margallons. Es activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialmente abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i deforestats.
Distribució
És una espècie endèmica de la Península Ibèrica pròpia de la zona oriental i sud-oriental.[1] A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al País Valencià sobretot al nord.
Posició taxonòmica
Durant anys ha estat considerada como a una espècie independent, molt propera a Iberus gualtieranus, amb el nom d' Iberus alonensis. No obstant, l'estatus taxonòmic d' I. alonensis ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat como a subespècie d' I. gualtieranus. Segurament, l'estudi més rigorós sobre ambdós tàxons és el d'Ejejalde et al. (2005);[2] segons l'esmentat estudi, existeix una zona d'hibridació que connecta ambdós tàxons a la natura i la possibilitat d'aconseguir híbrids fèrtils en condicions de laboratori; aquestes dades estan en consonància amb l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, i suggereixen que I. alonensis és una subèspecie d' I. gualtieranus i per tant el nom correcte ha de ser Iberus gualtieranus alonensis.
La mateixa opinió té Moreno-Rueda (2006)[3] que considera que I. gualtieranus posseeix una gran variabilitat amb dos morfotipus extrems, I. gualtieranus gualtieranus i I. gualtieranus alonensis; les diferències morfològiques entre ambdues subespècies serien el resultat de l'adaptació a diferents hàbitats.
Gastronomia
- Vegeu Caragolada
La vaqueta es considera una menja al País Valencià i a les Terres de l'Ebre, llocs on l'espècie és més abundant i es recol·lectada activament; es molt més apreciada que altres caragols comestibles (Helix aspersa, Otala punctata, etc.); s'afegeix a la paella valenciana a la què dóna un sabor excel·lent.[4] A la zona dels Ports i el Maestrat valencià, es mengen fregides en oli i acompanyats de xai o conill.[5][6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Especies seleccionadas de gasterópodos pulmonados
- ↑ Elejalde, M. A., Muñoz, B., Arrébola, J. R. & Gómez-Moliner, B. J. 2005. Phylogenetic relationships of Iberus gualtieranus and I. alonensis (Gastropoda: Helicidae) based on partial mitochondrial 16S rRNA and coi gene sequences. Journal of Molluscan Studies, 71(4):349-355; (Resumen).
- ↑ Moreno-Rueda, G. 2006. Selección de hábitat por dos subespecies de Iberus gualtieranus (Gastropoda, Helicidae) en Sierra Elvira (SE de España). Zool. baetica, 17: 47-58.
- ↑ Caracoles terrestre - Gastronomía
- ↑ "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.
- ↑ Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.