Verderol anisat
El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[1]
Etimologia
Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[2][3]
Morfologia
- Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
- Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
- Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
- Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
- Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[4][5][6][7]
Hàbitat
Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[8][9][10]
Distribució geogràfica
Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[11]
Comestibilitat
És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats, però el fort aroma que desprèn fa que quedi amagat el sabor de la resta. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[12][5][13]
Risc de confusió amb altres espècies
El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans peró és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[14]
Propietats medicinals
Sembla ésser que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[15][16]
Referències
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
- ↑ bolets.info (català)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
- ↑ 5,0 5,1 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ FirstNature (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
- ↑ ZipCodeZoo (anglès)
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
- ↑ Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
- ↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
- ↑ fungipedia.es (castellà)
- ↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
- ↑ Medicinal Mushrooms (anglès)
Bibliografia
- Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]
Enllaços externs
- BioLib (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Mycobank (anglès)
- GBIF (anglès)
- NCBI (anglès)
- Species Fungorum (anglès)
- NLBIF (anglès)
- Mushroom Observer (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Recepta de gelat de Boletus edulis amb crema de verderol anisat (català)
- Estudi de l'aroma del verderol anisat (anglès)
- Descripció i fotografia del verderol anisat (castellà)
- Informació i fotografia del verderol anisat (castellà)