Vés al contingut

Vescomtat de Cabrera

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Vescomtes de Cabrera)
Vescomtat de Cabrera

Vescomtat

Bandera
1044 – segle XIX

Escut de {{{common_name}}}

Escut

Capital Hostalric
Idioma oficial català
Religió Catolicisme
Forma de govern No especificat
Període històric Edat mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània
 • Establiment 1044
 • Dissolució segle XIX

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa. El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera.[1]

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera l'any 1002. El seu fill Guerau I de Cabrera es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, amb què el vescomtat de Girona passava a vincular-se al llinatge dels Cabrera. A partir d'aquest moment aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.

També van donar una dinastia al comtat de Mòdica, al vescomtat d'Àger i al comtat d'Urgell. La família heretava el comtat d'Urgell després de la mort d'Aurembiaix comtessa d'Urgell el 1231, fins al seu retorn al casal de Barcelona el 1314.

La Casa dels Cabrera es desvinculà del vescomtat del mateix nom quan aquest títol, en passar a mans de família política (els Enríquez), va ser venut als Montcada.

El títol seguí vigent, heretat primer amb la baronia d'Aitona i després amb el ducat de Medinaceli, fins la dissolució de les senyories durant el segle XIX. A partir d'aleshores, consta només com a simple títol nobiliari, sense drets ni possessions.

Llistat dels Vescomtes de Cabrera

CASA DELS CABRERA

CASA DELS ENRÍQUEZ

CASA DELS MONTCADA

CASA DELS FERNÁNDEZ DE CÓRDOBA

Vegeu també

Referències

Bibliografia