Bernat II de Cabrera
Bernat de Cabrera (Calataiud, Aragó 1298 - Saragossa 1364), vescomte de Cabrera (1328-1343) i (1349-1350) i de Bas (1335) i (1352-1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre la fet de la mar.
Matrimoni i descendents
Es casà amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d'Illa i de Canet. Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug VI d'Empúries el 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc.
Fills:
- Ponç IV de Cabrera.
- Bernat III de Cabrera. Es casà amb Magarida de Foix.
Biografia
Guerra de la Unió
Derrotà els nobles de la Unió d'Aragó a la Batalla d'Épila[1] (1348) i poc després, a la batalla de Mislata, els de la Unió de València.
El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però el rei Pere el Cerimoniós se'l va endur a l'Aragó el 1347 i el va fer conseller particular.
Guerra de Sardenya i guerra venecianogenovesa
Fou preceptor de l'infant Joan i mercè això li retornaren el vescomtat de Bas. Acompanyà, amb el vicealmirall Mateu Mercer al rei a les expedicions a Sardenya, i la seva flota derrotà a la flota genovesa[2] a la batalla naval de Port del Comte (1353), cosa que facilità la conquesta de l'Alguer. El 1354 redactà les Ordinacions del fet de la mar, en què organitzà l'Armada Reial.
Guerra dels dos Peres
El 1357 li fou encarregat negociar una treva amb Pere I de Castella que aquest no va respectar i atacà la frontera d'Aragó. El 1361 negocià la Pau de Terrer pau a Deza (Castella) i a Terrer (Aragó), i un cop signada, combaté els sarraïns de Granada amb sis galeres i 300 cavallers catalans i aragonesos en l'acció contra Gibraltar.[3] Però quan aquesta acabà Pere I de Castella tornà a envair Aragó i assetjà Calataiud, prengué Terol i assetjà València. Bernat II de Cabrera es va encarregar, juntament amb Alfons IV de Ribagorça de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[4]
Caiguda en desgràcia
Els nobles aragonesos conspiraren contra ell i el malposaren contra el rei, raó per la qual hagué de fugir a Navarra, on el rei Carles II de Navarra el va fer presoner i el tornà a Aragó. El 1364 fou executat per ordre del rei. Malgrat que bona part dels seus béns fou retornada a la família, no fou rehabilitat ni perdonat.
| Precedit per: Bernat I de Cabrera |
Vescomte de Cabrera 1332-1343 |
Succeït per: Ponç IV de Cabrera |
| Precedit per: Ponç IV de Cabrera |
Vescomte de Cabrera 1349–1350 |
Succeït per: Bernat III de Cabrera |
| Precedit per: Hug VI d'Empúries |
Vescomte de Bas 1352–1354 |
References
- ↑ Enciclopèdia.cat, Bernat de Cabrera
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ↑ «Bernat II de Cabrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, 1976, p. vol.1, p.318. ISBN 8432118826.