Vi dolç natural
El vi dolç natural és un vi de licor tradicional elaborat amb most d'elevada riquesa en sucres i amb el procés d'un vi mut.
El vi pot ser blanc, a partir de les varietats de moscatell o de macabeu, negre elaborat amb garnatxa, o rosat. També es fan cupatges a partir d'aquestes varietats bàsiques.
Es retarda la verema deixant sobremadurar el raïm al cep. Quan el most està fermentant, i abans que tot el sucre s'hagi transformat en alcohol, s'hi afegeix alcohol en una proporció de 5 a 10% del volum del most, aturant l'acció dels llevats i deixant una certa quantitat de sucre residual no fermentat. Com a vi de licor de qualitat VLQPRD està regulat pels reglaments de les denominacions d'origen. El most ha de tenir una riquesa natural en sucre superior a 250 g/l. La graduació alcohòlica volumètrica natural és com a mínim de 12% vol. Amb l'addició d'alcohol rectificat de 96° o alcohol destil·lat de productes vínics d'una graduació entre 52% vol i 86% vol, s'arriba a un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol i màxim de 22% vol.
A Catalunya, està autoritzada la producció de vins dolços naturals a les DO Alella, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DO Penedès, DO Pla de Bages, DO Priorat, DO Terra Alta i DO Empordà. També se'n produeixen al País Valencià, principalment a La Marina, Alacant (el moscatell de la DO Alacant, per exemple) i València (mistela de la DO València, per exemple). Però destaquen sobretot els vins dolços naturals del Rosselló que produeixen el 90% d'aquests vins a França: AOC Banyuls i AOC Banyuls Grans Cru (vegeu vi de Banyuls), AOC Maury (vegeu vi de Maurí) i AOC Rivestaltes, AOC Muscat de Rivesaltes (el muscat o moscatell de Ribesaltes) i AOC Grand Roussillon (vegeu vi de Ribesaltes i moscat de Ribesaltes). És tradicional el vi dolç natural de Banyuls que l'abat Rous, a finals del segle XIX, va convertir en el vi de missa de l'església francesa.
El nom de «vi dolç natural» porta a algunes confusions. No es tracta d'un vi natural, sense tractaments especials en la seva elaboració, sinó de dolçor natural. A més, cal distingir el vi dolç natural de l'anomenat vi naturalment dolç o vi dolç de raïm sobremadurat. El vi naturalment dolç no és un vi mut i, per tant, és un vi més natural.