Victòria de Còrdova
| Fitxer:Santa Victòria màrtir.JPG Estàtua de la façana de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert | |
| Màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Victoria |
| Naixement | Segona meitat del segle III |
| Defunció | 17 de novembre de 303 Còrdova |
| Enterrament | San Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs); relíquies a: Sant Salvador de Breda (des de 1010) i Vidreres |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Còrdova |
| Festivitat | 17 de novembre |
| Fets destacables | Hi ha dubtes sobre la seva historicitat; germana de Sant Iscle |
| Iconografia | Amb son germà Iscle, coronats de roses; palma de martiri; sagetes a la mà |
| Patronatge | Còrdova, Breda (la Selva) |
Victòria (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt al seu germà Iscle, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.
Santa Victòria no apareix associada a Sant Iscle ni com a màrtir hispana fins al segle VIII en un document poc fiable, i en Còrdova només és reconeguda al segle XI.[1]
Canonitzada per l'esglèsia catòlica, la seva festivitat se celebra el 17 de novembre.
Sant Iscle i Santa Victòria són el patrons de la ciutat de Còrdova. La seva influència es troba en esglésies on la litúrgia visigoda es mantingué fins els segles X a XII, com l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, entre altres, en Catalunya; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Arroyuelos, Cantàbria; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Lanciego, Àlaba; o l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sureda, al Rosselló.
Refèrències
- ↑ Leonardi, Claudio; Ricardi, Andrea; Zarri, G. Diccionario de los santos. Madrid: San Pablo, 2000. p. 55. ISBN 84-285-2258-8
Bibliogràfia
- Flórez, Enrique. España sagrada: theatro geographico-historico de la Iglesia de España: origen, divisiones y límites... . Madrid: En la oficina de Pedro Marín, 1775. Tomo X. pp. 495-502.