Vilamarí
| Per a altres significats vegeu «Vilamarí (llinatge)». |
| |||
| Poble de Vilamarí | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi |
Espanya Catalunya Girona Pla de l'Estany Vilademuls | ||
| Gentilici | Vilamarinenc, Vilamarinenca | ||
| Superfície | km² | ||
| Altitud | 130 msnm | ||
| Població (2008) • Densitat |
88 hab. | ||
| Coordenades | 42° 06′ 41.60″ N, 02° 51′ 08.59″ E / 42.1115556°N,2.8523861°E{{#coordinates:42 | 06 | 41,60 | N | 02 | 51 | 08,59 | E | type:city(97)_region:ES-CT | |name=
}} | ||
| Codi postal | 17468
| ||
| Festes majors | Sant Isidre, Santa Maria Assumpta | ||
| Web | |||
Vilamarí és un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), al SE del terme municipal.
Està situat a la serra que separa les rieres de la Farga i de Sinyana, a uns 130m sobre el nivell del mar, a l'oest del poble de Sant Esteve de Guialbes, del mateix municipi, i vora el límit amb el de Cornellà del Terri. Dista 23 km de Girona. Inclou el veïnat de Juïgues.

Història
El document més antic que es coneix que esmenta el nom de Vilamarí data de l'any 1098. En aquella època formava part del comtat de Besalú. Més tard formà part de la baronia de Vilademuls, pertanyent als Rocabertí fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX. El llinatge dels Vilamarí possiblement procedia d'aquest poble.
A Juïgues s'hauria establert una colònia de jueus, de la qual derivaria el nom. El 888 o 889 el comte Delà d'Empúries, que havia ocupat Girona, féu traslladar 25 famílies jueves del lloc a la ciutat de Girona. El 957 fou cedit per Ranlo d'Empúries, filla de Delà, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que ella regia.

| 1888 | 1975 | 2008 |
|---|---|---|
| 269 | 129 | 88 |
Llocs d'interès

- Església parroquial de Santa Maria de Vilamarí. És un temple d'origen romànic (època de la qual conserva una porta, tapiada des de 1787, i pocs altres vestigis), però molt modificat als segles XVII i XVIII. El temple actual fou consagrat el 1689. Durant l'última Guerra Civil fou convertit en magatzem i completament saquejat.
- Can Vilert de Plaça, al centre del poble, amb finestres gòtiques i escuts heràldics.
- Can Riuro, gran casal reconstruït el 1625 sobre una casa forta medieval.
- Església de Sant Pere de Juïgues, preromànica, molt modificada al segle XVIII. El Museu d'Art de Girona en conserva una ara d'altar i dues lipsanoteques preromàniques. Fins 1946 s'hi celebrava un aplec anual.
- Mas Güell, del segle XVI, però ja esmentat el 982 com a possessió del monestir de Ripoll. Elements ornamentals gòtics.
- Can Vicens.
- Mas Escolà.
- Ca l'Animer.
- Mas Sobirà.
Vilamarí té un local social i un poliesportiu, i disposa de serveis d'agroturisme (vegeu Enllaços externs).
Vegeu també
Enllaços externs
{{#coordinates:42 | 06 | 41,60 | N | 02 | 51 | 08,59 | E | type:city(97)_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
