Vés al contingut

Museu d'Art de Girona

De Viki.cat
Museu d'Art de Girona
Md'A
Fitxer:Logotip Museu d'Art de Girona.svg
Logotip de l'Md'A
Localització respecte Catalunya
Fundat 1976
Localització Palau Episcopal
Pujada de la Catedral, 12
Girona
ÀmbitMuseu d'Art
N. de visitants111.532 (2008)
Superfície4.000 m2
Director/a Jaume Bernades [1]
Conservador/a Carme Martinell
Antoni Monturiol
Transport públicEstació de Girona
(Ca2 i LD de Renfe)
Lloc web www.museuart.com

El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'antic palau episcopal de Girona, al costat de la catedral.[2] En el museu es pot contemplar per ordre cronològic l'art gironí a través d'èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l'art propi de la litúrgia catòlica, així com sales d'exposició temporals.

Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'ara portàtil del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. El museu té la 3a col·lecció d'art romànic i gòtic més important de Catalunya.[3]

Història

El 7 de desembre de 1976,[4] la Diputació de Girona i el Bisbat de Girona van signar un conveni gràcies al qual es formava el Museu d'Art de Girona (md'A). La Diputació hi va aportar part del Fons del Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts i sufragava els costos de gestió i funcionament. El Bisbat, per la seva part, aportava el fons del Museu diocesà i cedia el Palau Episcopal per a què fos la seu del nou equipament.

Entre els anys 1979 i 1991 es van dur a terme diverses fases de condicionament i remodelació, donant com a resultat el discurs cronològic que comprèn les diferents manifestacions artístiques des de l'època romànica fins als inicis del segle XX.

Des de l'any 1992 la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, va assumir les tasques de gestió que abans corresponien a la Diputació de Girona. Al llarg dels anys el Museu ha vist créixer la seva col·lecció d'art contemporani gràcies a les aportacions d'aquesta institució.

El Museu d'Antiguitats i Belles Arts

Creat l'any 1846 per tal de salvaguardar les obres d'interès artístic i arqueològic, així com les restes arquitectòniques dels edificis secularitzats arran de la desamortització de Mendizábal (1835), fou inaugurat l'any 1870 dins del monestir romànic de Sant Pere de Galligants. El seu fons acollia una important col·lecció d'elements arqueològics de tota la província de Girona, així com un volum important d'objectes d'art formada per adquisicions i donacions dels mateixos artistes. Posteriorment es va rebre un fons d'obres dipositades pel Museo del Prado de Madrid.

A partir de 1976, després del conveni entre la Diputació i el Bisbat de Girona, les col·leccions arqueològiques van romandre a Sant Pere de Galligants sota la gestió del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC).

El Museu Diocesà

Corria l'any 1942 quan el bisbe Josep Cartañà i Inglés va crear el Museu Diocesà a partir d'unes col·leccions d'art i arqueologia reunides pel canonge Ramon Font i per mossèn Pere Valls, que des de 1929 s'exposaven al Saló del Tron.

La creació del Museu tenia per objectiu protegir les obres arqueològiques i artístiques de les esglésies de la diòcesi i van augmentar amb les obres adquirides pel mateix Bisbat i també gràcies a les donacions particulars.

Inicialment, la col·lecció s'emplaçà en un dels edificis nobles de la ciutat: la casa Carles (situada a la Plaça del Vi), cedida per testament al Bisbat de Girona.

Amb el pas del temps aquestes dependències van esdevenir insuficients per a allotjar l'important fons del Museu Diocesà. Així, l'any 1974 la col·lecció fa ser traslladada al Palau Episcopal, que en seria la seu definitiva.

Edifici

Palau Episcopal

Fitxer:Façana Palau Episcopal. Museu d'Art.JPG
Façana Palau Episcopal. Museu d'Art
Fitxer:Museu d'Art de Girona Entrada.JPG
Entrada pel Palau Episcopal

Sovint oblidada, la primera peça destacable del Museu d'Art és el seu propi continent: l'edifici que durant molts anys fou el Palau Episcopal de la ciutat. Recolzat per una història mil·lenària, la primera referència que es té del Palau data de l'any 988, quan el bisbe Gotmar III va comprar una casa al comte Borrell, que estaria ubicada a l'actual zona nord del Palau.

No és, però, fins l'any 1167, a la mort del bisbe Guillem de Peratallada, quan es registra a l'obituari de la Catedral que “va construir el palau”. Segurament aquest bisbe havia aprofitat i ampliat l'antiga casa.

Tot al llarg del segle XIII el conjunt es va ampliar seguint els gustos de l'època i va prendre l'aspecte d'un castell, convertint-se en la primera construcció gòtica de Girona. Va ser en aquests anys que es van construir les dues torres: la de la façana oest i la de la presó; el Saló del Tron, que unia les dues torres (on ara s'exposen el retaule de Púbol i el de Cruïlles); i el Saló de l'Arc (on actualment es pot admirar el retaule de Segueró de Pere Mates).

Encara avui es poden observar totes aquestes dependències durant la visita a la col·lecció.

Durant els segles XV i XVI van continuar les obres i ampliacions del Palau, amb els bisbes Boil i Margarit, i fou entre 1500 i 1600 quan l'edifici va passar de castell a palau, amb l'obertura de finestres que donaven pas a la llum. També va ser en aquests anys en què es va dur a terme l'ampliació que enllaça l'ala nova amb la part més antiga i que cobreix des de la Plaça dels Lledoners fins l'arcada que cobreix l'actual volta de dóna pas al pati d'entrada al Museu. Així, l'actual sala gòtica del Museu havia estat l'antic menjador del bisbe.

Anterior a aquesta obra podem veure la paret sud del Saló del Tron, des d'on encara s'hi poden veure unes finestres d'estil renaixentista que el mateix Margarit va fer obrir.

Durant la Guerra dels segadors (vers 1640), els soldats del rei concentrats a Catalunya cometien excessos, també contra l'Església, que van desencadenar una revolta social. Això va fer que bisbes i capellans animessin als revoltats contra les tropes. De fet, uns versos de la cançó popular deixa entreveure la situació:


« el bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra 		»


És a dir: va beneir amb la dreta als revoltats i amb l'esquerra va excomunicar als ocupants. Com a conseqüència, el Palau Episcopal va ser ocupat durant dos anys pels militars.

Passada ja la revolta, l'any 1756 es bisbe va rebre al seu Palau al mateix Papa, llavors Benet XIV, un privilegi llavors extraordinari. En motiu d'aquesta visita es va obrir la capella contigua al menjador, conservada encara avui, on els bisbes deien missa cada matí.

Al llarg dels setges napoleònics de 1808 i 1809 l'edifici va sofrir nombrosos danys, més encara quan els francesos, després d'haver entrat a la ciutat, el van registrar de dalt a baix amb el pretext de trobar-hi un arsenal d'armes. No va ser fins l'any 1898, acabats els conflictes, que l'edifici va adquirir l'aspecte que té avui, quan el bisbe Tomàs Sivilla va comprar la casa Falló, amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou.

Arran de l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936, el bisbe Josep Cartañà i Inglés va abandonar el Palau i es va pensar en convertir l'edifici en un Museu del Poble.[5] Fins i tot es van fer algunes obres, es va habilitar un estatge per al conserge i també es van fer algunes destrosses per la recerca d'un suposat tresor amagat a les parets del Palau.

Acabada la Guerra l'edifici va recuperar la seva funció original i el bisbe Narcís Jubany i Arnau hi va fer, a partir de 1964, les últimes obres que havien de donar una mínima confortabilitat a les sales. Va ser el seu successor, Jaume Camprodon i Rovira, l'any 1973, qui ja no va habitar mai el Palau. Tot i això, com a últim record de la seva funció original, encara es manté un despatx. Com a testimonis muts de totes aquestes i d'altres obres, es mantenen els diferents escuts[6] repartits per tots els racons del Palau, que commemoren al bisbe que va reformar la part on es troben situats.

L'aspecte actual correspon a la restauració del segle XVI. Durant el 2010 es va construir un ascensor al pati del museus, que va crear polèmica pel que fa a l'impacte estètic de la seva implantació[7]

Presó

Fitxer:La presó.JPG
La presó

La presó del Palau, encara visitable, era un espai acollidor en comparació amb la resta de presons de l'època. En comptes de tractar-se d'una masmorra subterrània, s'ubica al segon pis, oferint als condemnats vistes sobre un pati i la part alta de la ciutat. També estava equipada amb una llar de foc. Els reclusos tampoc eren els ordinaris: es tractava dels religiosos castigats pel bisbe o pels tribunals de l'Església. A les parets cobertes amb calç encara s'hi poden llegir algunes de les inscripcions que els presoners s'entretenien a fer-hi. Una d'elles, sense data, ens narra:


« no por el quoniam estuve aquí
aunque mujer fue causa tal
sí sólo por accidente fatal
sí porque 91 días viví ahí 		»

Casa Falló

Fitxer:Pati Can Falló.JPG
Pati Can Falló

El bisbe Tomàs Sivilla l'any 1898 va comprar la casa Falló amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou. Actualment a la casa Falló hi ha les oficines, la biblioteca, els tallers educatius, les reserves i el taller de restauració.

Farmàcia

Fitxer:Antiga farmàcia.jpg
Antiga farmàcia

La farmàcia de l'antic Hospital de Santa Caterina presum de ser una de les poques farmàcies hospitalàries històriques que es conserven en el seu aspecte original. Actualment està en procés de restauració[8] que li retornarà l'esplendor inicial i en breu es podrà visitar. S'hi podrà accedir a través del pati de les Magnòlies de la seu dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.

Es va construir a finals del segle XVII i a l'interior es conceben dues estances separades: la farmàcia i el laboratori. La primera dependència està adornada amb pintures del segle XIX que amaguen una decoració anterior d'època barroca; la temàtica té a veure amb l'ús de la sala: unes donzelles recullen fruits i plantes medicinals. A les parets hi ha armaris i prestatges de fusta policromada per emmagatzemar medicaments. Al costat del taulell, una petita porta separa el laboratori. Dins de la farmàcia es conserva també una extraordinària col·lecció de pots de ceràmica, una de les més importants de Catalunya,[9] i pots de vidre bufat, caixes de fusta d'herbaris, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII, morters i tractats sobre farmàcia, química i botànica.

Capella de Santa Caterina

Article principal: Antic Hospital de Santa Caterina

Quan es va inaugurar la capella de l'antic Hospital de santa Caterina el 1679, va finalitzar la primera fase constructiva del complex hospitalari. Durant segles, els malalts hi accedien i celebraven la missa amb els parroquians que venien de l'exterior.

Avui ha perdut la seva funció inicial i s'ha reconvertit en l'Auditori Josep Irla dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.[10] Aquest nou auditori ha esdevingut un espai més del Museu d'Art de Girona, a banda d'acollir actes oficials i activitats culturals obertes als ciutadans. En aquesta sala es presenta El gran dia de Girona de Ramon Martí Alsina, pintura d'excepcionals dimensions (496 x 1.082 cm) que escenifica la defensa de Girona per part dels ciutadans durant la Guerra del Francès el 19 de setembre de 1809.

La col·lecció

Fitxer:Vas Hispano-Àrab.jpg
Vas Hispano-Àrab
Fitxer:Martirologi.jpg
Martirologi d'Usuard
Fitxer:Martorell-PerePubol.jpg
Retaule de sant Pere de Púbol, obra de Bernat Martorell
Fitxer:Pelegrí Clavé Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep.jpg
Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep, obra de Pelegrí Clavé

La col·lecció permanent és el resultat de juntar diverses col·leccions preexistents, com són la col·lecció de l'antic Museu Provincial d'Antiguitats i part dels fons del propi Museu Diocesà, aixó com obres provinents de la col·lecció de la Generalitat de Catalunya.

Algunes de les obres més destacades de la col·lecció del museu són:[11]

Preromànic i romànic

Gòtic

Renaixement

Barroc

Segle XIX-XX

Serveis

Accessibilitat

Fitxer:Museu d'Art de Girona - ascensor.JPG
Ascensor exterior del museu, instal·lat el 2010.

El Museu d'Art de Girona (Md'A) disposa de diverses instal·lacions i serveis per tal de fer la visita més agradable a aquelles persones que pateixen dificultats motores. Existeix un accés per a persones que vagin en cadira de rodes i diverses facilitats per a les persones cegues i amb problemes de visió. A més d'un accés adaptat a les persones que van amb cadira de rodes, existeix un ascensor interior que comunica totes les plantes de la col·lecció permanent del museu, permetent realitzar una visita pràcticament completa per la història de l'art gironí (excepte la sala on s'exposa el retaule de l'Església de Sant Feliu de Girona i les dependències de l'antiga presó episcopal). També pel que fa a l'accés a l'edifici, l'any 2010 es va posar en funcionament un ascensor que comunica el pati interior (cal superar uns 10 graons per tal d'accedir-hi) amb l'entrada i botiga del museu i també amb l'Àmbit 3, on es realitzen exposicions temporals. El museu disposa d'una cadira de rodes i de diversos tamborets a disposició dels visitants que ho demanin. També hi han diversos sofàs o zones de descans repartits per les sales, des d'on poder contemplar millor les peces.

Finalment, el museu disposa d'instal·lacions adaptades a persones cegues, entre les quals destaquen peces tàctils, materials explicatius i cartel·les escrites utilitzant el sistema Braille, així com la retolació dels botons de l'ascensor en relleu.


Veure amb les mans

L'any 1993 el Museu va fer un projecte d'adaptació a l'exposició permanent del Museu,[13] amb el nom Adaptació per a invidents dins l'exposició permanent, amb l'objectiu d'integrar els invidents en el recorregut expositiu. S'evità fer l'exposició en una sala independent per tal d'integrar realment el invidents en els espais del Museu, i alhora sensibilitzar a la resta dels visitants vers les persones que tenen aquesta dificultat.

L'exposició Veure amb les mans la formen un total de 10 objectes que permeten fer un recorregut des del romànic fins al segle XX. Els objectes són de diversos materials: pedra, fusta, alabastre, metall, ceràmica, vidre i representen diferents tipologies: capitell, mènsula, xilografia, escultura...Cada objecte va acompanyat d'una fitxa tècnica (autor, títol, data, material, procedència) escrita en Braille. A més d'aquestes obres, enmig del recorregut s'instal·là una taula de “textures i olors” on es pot palpar i olorar diferents tècniques: pintura a l'oli, pintura al fresc, aquarel·la, dibuix...

El 1997 s'instal·laren dues taules experimentals,[14] una referida a la pintura al tremp i l'altre a l'escultura. També s'edità un fulletó en Braille amb explicacions sobre el museu i sobre l'ús, procedència i descripció dels objectes.


Punt de descoberta

Fitxer:Pigments.JPG
Pigments

Espai habilitat des de l'any 1994[15] perquè els visitants s'endinsin en els secrets i les curiositats de la creació artística i pugin contemplar els elements que els artistes van utilitzar per a la realització de les obres d'art. En el Punt de descoberta es pot contemplar els procediments més comuns i més generals que estan ubicats a les sales del md'A: la pintura sobre tela i pintura sobre taula.

A la primera part veiem el procés de realització d'una pintura sobre tela i taula, des de la fabricació del suport fins a l'obtenció de l'obra final. A la segona part, els procediments pictòrics: pintura a l'oli, el tremp d'ou, el tremp de cola, el tremp de goma i el tremp de caseïna. Dins la tercera part es mostra un procés molt emprat a la història de l'art: el daurat. S'hi pot observar el daurat a l'aigua i el daurant al mordent amb els corresponents materials i eines de treball. A la darrera part: els pigments i els colorants, on s'observen les matèries que donen un determinat color i els productes d'origen dels quals esdevenen, ja siguin minerals, animals o vegetals.

Servei Educatiu

El Departament d'Educació del Museu d'Art de Girona va iniciar la seva activitat el curs escolar 1991-1992.[16] El mes d'octubre de 1991, va publicar la seva primera oferta d'activitats educatives adreçades a les escoles amb objectius curriculars per els diferents nivells educatius. L'oferta pedagògica va consistir en la posada en funcionament de visites i tallers escolars, la creació de materials -adreçats a educadors/es- per treballar dins i fora del museu i d'un servei d'atenció i suport als docents.

Actualment el Servei educatiu elabora materials i programa activitats destinades al públic escolar, adult i familiar que facilitin a l'espectador entrar en contacte amb l'obra d'art i obtenir les pautes per interpel·lar la col·lecció del museu, convertint el museu en un espai de comunicació i intercanvi. Una lectura oberta del fons d'art és una font inesgotable d'estímuls capaços d'enriquir la nostra percepció del món.

Les activitats educatives destinades al públic escolar responen a un concepte d'educació entesa com a procés d'aprenentatge, amb el plantejament d'activitats obertes i properes a les pròpies experiències dels alumnes. S'ofereixen tres tipus d'activitats: visites guiades, visites dinamitzades i visites-taller. Les visites dinamitzades estimulen l'observació, la curiositat, la participació, l'anàlisi i el debat, i en el cas dels tallers, a partir de l'experimentació pràctica, s'estimula la creativitat.

Activitats destacades:[17]

  • Les pedres parlen
  • El vitraller de la Catedral
  • Un dia a Girona de la mà del Museu d'Art
  • Pintem sense colors
  • Els secrets del Museu d'Art

Activitats diverses:

  • El museu surt al carrer

Espectacle infantil que es celebra anualment des de l'any 1996 la diada de Sant Jordi.[18] Aquesta activitat gratuïta, dirigida a les escoles, té lloc a les escales de la Pujada de Sant Martí, al Barri Vell de la ciutat de Girona.

  • Amb ulls de conte

Col.lecció de contes que tenen com a protagonistes les peces exposades al md'A. Cada volum compta amb dibuixos de diferents il.lustradors i inclou suggeriments didàctics, elaborats pel servei educatiu, que permeten treballar els continguts de la narració a classe. Números publicats: El capitell,[19] de Josep Torrent Alabau. Stop,[20] de Dolors Garcia Cornellà. El sarcòfag,[21] de Joaquim Carbó. El secret de Narcís de Bovilà,[22] de Mercè Canela. El tresor de Nova York,[23] d'Inka Martí.

  • Els jocs del Museu d'Art[24]

Sèrie de jocs, divertits i originals perquè les famílies, els grans i els petits, vinguin al Museu a cercar animals, flors amagades i vestits que apareixen en els quadres de la col·lecció. La intenció és observar els quadres, els retaules o les escultures amb una mirada diferent i descobrir detalls amagats.

Conservació preventiva i restauració

Preservar la col·lecció del Museu d'Art per a les generacions futures és una de les obligacions primordials del museu. L'Àrea de conservació preventiva i restauració del museu s'ha fet seva aquesta responsabilitat i està compromès amb la preservació d'aquest llegat cultural irreemplaçable. Es dediquen a l'estudi i tractament de les obres d'art, a la investigació de materials de preservació, participen en programes formatius i en les activitat del Museu.

L'Àrea de conservació preventiva i restauració té cura de l'exposició permanent, l'emmagatzematge, la manipulació i el manteniment de la col·lecció de manera que promou l'estabilitat a llarg termini i alhora impedeix que es produeixin alteracions. També assessora sobre els controls específics i necessitats ambientals, exposicions especials, els viatges, l'embalatge, i requisits d'instal·lació dels objectes. Aquestes activitats, formen part d'un programa global de conservació preventiva de la col·lecció del Museu, tracta d'evitar danys i la degradació de les col·leccions a través de l'atenció considerada i la manipulació de les obres.

« El conservador - restaurador ha de tenir en compte tots els aspectes de la conservació preventiva. Abans d'intervenir de manera física en un bé cultural ha de limitar el tractament a allò que sigui indispensable. »
— Art.8 del codi d'ètica professional de l'ECCO[25]

Normativa ISO

L'any 2004[26] el Museu d'Art de Girona va certificar-se segons l'estàndard tècnic ISO 9001 de gestió de la qualitat (família ISO 9000). Les normes de gestió establertes per l'Organització Internacional per a l'Estandardització estan formades per estàndards i guies relacionades amb sistemes de gestió i eines específiques com les auditories.

Referències

  1. ↑ «Jaume Bernades, nou director del Museu d'Art de Girona». Nació Digital [Girona], 2013.
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 64. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. ↑ Fitxa del museu a Gironamuseus.cat Consulta 21/11/2010
  4. ↑ Narcís Soler, El museu d'art de girona. Revista de Girona 106. p. 3
  5. ↑ 24 obres clau del md'A. Narcís Jordi Aragó, p.4
  6. ↑ Jaume Marqués. Noves dades sobre le palau episcopal. Revista de Girona 106. p. 20-24
  7. ↑ Un nyap al Museu d'Art de Girona
  8. ↑ Apotecària única. El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/342538-apotecaria-unica.html
  9. ↑ Farmàcia antiga de l'Hospital de Santa Caterina. F.Reixach. Diputació de Girona, 1982
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.gencat.cat/especial/stacaterina/cat/edifici.htm
  11. ↑ Basat en 24 obres clau del MD'A, autor Narcís-Jordi Aragó. Gi-794-03
  12. ↑ Butlletí md'A núm 77, 2011. p. 3-5
  13. ↑ Butlletí md'A núm 8, 1993. p.10
  14. ↑ Butlletí md'A núm 25, 1997
  15. ↑ Butlletí md'a núm 14,1994
  16. ↑ Butlletí md'a núm 4, 1992
  17. ↑ Activitats educatives. Infantil,Primària, ESO i Batxillerat. curs 2010-2011
  18. ↑ Butlletí md'a núm 21, 1996. p. 10
  19. ↑ Josep Torrent Alabau, El capitell. Museu d'Art, 2002. ISBN 84-393-5803-2
  20. ↑ Dolors Garcia i Cornellà. Museu d'Art, 2003. ISBN 84-393-6221-8
  21. ↑ Joaquim Carbó. Museu d'Art 2004. ISBN 84-393-6631-0
  22. ↑ Mercè Canela. Museu d'Art, 2005. ISBN 84-393-6944-1
  23. ↑ Inka Martí, Museu d'Art, 2006. ISBN 84-393-7299-X
  24. ↑ Activitats educatives. Infantil,Primària, ESO i Batxillerat. curs 2010-2011. p. 20
  25. ↑ Web oficial d'ECCO
  26. ↑ Informatiu Museus. Núm 62. Cultura Museus. Generalitat de Catalunya.http://cultura.gencat.net/museus/informatiu/hemeroteca/docs/IM62.pdf. p. 5

Bibliografia

  • Aragó, Narcís-Jordi. L'estoig del Museu. Història i anècdota del Palau Episcopal. Girona: Museu d'Art de Girona, 1997 (MD'A A FONS, 7). 
  • Marqués Casanovas, Jaime. Guia del Museo Diocesano de Gerona. Girona: Imprenta Gerona, 1955. 
  • Soler i Masferrer, Narcís «El museu d'art de Girona». Revista de Girona [Girona], núm. 106,, 1984.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Art de Girona

{{#coordinates:41 | 59 | 12,64 | N | 2 | 49 | 33,78 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Museu_d%27Art_de_Girona&oldid=289782»