Vilesa
| Localització | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del terme de Baén | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Superfície | km² |
| Altitud | 943,1 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
0 hab. |
| Coordenades | 42° 19′ 6.453″ N, 1° 5′ 34.61″ E / 42.31845917°N,1.0929472°E{{#coordinates:42 | 19 | 6,453 | N | 1 | 5 | 34,61 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25592
|
Vilesa és una antiga caseria del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El segle XIX pràcticament era ja tan sols una masia d'Useu.
Està situat al sud-oest del poble de Baén, al nord-nord-est d'Useu i a llevant del Pui. És a la dreta de la Llau del Coscoller, a migdia de l'extrem de ponent del Serrat dels Boixos.
Vilesa compta amb capella pròpia, dedicada a sant Antoni de Pàdua. A prop i al nord-est de Vilesa hi ha les restes de la Torre.
Etimologia
Joan Coromines explica[1] Vilesa a partir de Vilella. Es tracta d'una transformació fonètica precatalana, a partir del diminutiu del mot comú vila.
Història
Història contemporània
Pascual Madoz hi dedica un breu article en el seu Diccionario geográfico...[2], amb el títol de Vilesa o Vileta. S'hi pot llegir que forma una sola casa, en una petita vall plana envoltada de muntanyes. Pertany a la jurisdicció d'Useu i a la parròquia de Sant Andreu de Baén. El terreny hi és trencat, amb caça abundant de llebres, perdius i conills. Té força aigua, en diverses fonts.
Comunicacions
Mena a Baén la Pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel Pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Des d'aquest poble cal seguir una pista cap al nord-est, que en uns 5 quilòmetres més arriba a Sant Sebastià de Buseu, i des d'aquest lloc, cal seguir la Pista de Castellnou que, de primer cap al sud i després cap a l'est, mena a Castellnou de Peramea en uns dos quilòmetres més.
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Vilella». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VIII. Vi - Z. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-858-X.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.