Walla walla
Els walla walla eren una tribu ameríndia que parla va una llengua shahaptiana, el nom de la qual volia dir "lloc de moltes roques" o "riu petit". Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als més propers del Columbia, entre els actuals estats de Washington i Oregon. Actualment viuen a la reserva Warm Springs d'Oregon.
Cap el 1900 havien estat reduïts a 500 invididus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmetnat el 1980 a 700, però només 100 parlaven la seva llengua.
Representants de la Cultura de l'Altiplà, antigament s'alimentaven d'aglans, arrels i llevors que recollien, així com de la pesca del salmó i dels animalons de la zona que podien caçar. Els altres trets socials, culturals i religiosos no són gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els umatilla, nez percé, wasco, yakama i altres. Actualment, endemés, són molt barrejats amb nez percé i cayuses.
El 1804 foren visitats per Lewis i Clark, que donaren els primers descripcions dels memrbes de la tribu, i cap el 1844 foren evangelitzats pels jesuïtes francesos Pierre-Jean de Smet i companyia.
Encara que es mostraren al marge de la Guerra Cayuse, el 1855 el seu cap Peo-peo-mox-mox dedicí ajudar als yakama contra els EUA i fou assassinat pel colonel J. Kelly, raó per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels Coeur d'Alene. Després del conflicte, cap el 1850 foren internats en la reserva Warm Springs d'Oregon, on es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia.