21 de juliol
Aparença
| << | Juliol 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de juliol és el dos-cent dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
- 1936 - Barcelona: se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- 1936 - Barcelona: Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Resta del món
- 1831, Brussel·les, Bèlgica: el rei Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
- 1954, Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.[1]
- 2008, Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
- 2011: Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.[2][3]
Naixements
Països Catalans
- 1835, Canyamelar (València): Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
- 1866, Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
- 1898, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.
Món
- 1414, Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
- 1810, Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
- 1858, Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
- 1899, Oak Park, Chicago, Illinois, Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
- 1911, Edmonton, Alberta (Canadà): Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
- 1920, Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
- 1923, Mont-real, Quebec (Canadà): Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
- 1930, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
- 1951, Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
- 1973, Vancouver, Colúmbia Britànica (Canadà): Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
- 1978, San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
- 1981, El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.
Necrològiques
Països Catalans
- 1971 - Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
- 1974 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
- 1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.
Resta del món
- 1796, Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
- 1903, Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
- 1943, Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
- 1944, Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
- 1967, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
- 1972, Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
- 1998:
- Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
- Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
- 2004:
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
- Pasadena, Califòrnia, Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
- 2007, Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
- 2011, Londres: Lucian Freud, pintor realista alemany (n. 1922)
Festes i commemoracions
Santoral[4]
Església Catòlica[5]
- Sants al Martirologi romà (2011): Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II); Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300); Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI); Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618); Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619); Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900); Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
- Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
- Sants: Daniel, profeta i Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI a.C.); Zòtic de Comana, màrtir (204); Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272); Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560); Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670); Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
- Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt: Stilla d'Abenberg, verge (1141).
- Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).
Església Armènia
- 2 Hrotits: Procopi de Cesarea, màrtir (ca. 303).
Església Copta
- 14 Abib: Procopi de Jerusalem, màrtir; Butros (Pere) V d'Alexandria, patriarca (1348).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 3 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 8 de juliol del calendari julià.
- Sants: Epictes i Astió d'Halmiris, màrtirs (290); Nicòstrat i Antíoc, tribuns màrtirs; Procopi el Gran, màrtir (303); Audas i Sabas, màrtirs; Procopi d'Ustjug, foll en Crist (1303); Teòfil de Macedònia, monjo (1548); Demetri Basarbov de Bulgària (1685); Procopi d'Usija (Vologda), foll en Crist (s. XVII); Sinaxis dels sants de Dive'evo: Aleksanr, Marta, Elena; Anastasi de Constantinoble, màrtir (1748); Aleksandr i Fiódor, preveres màrtirs (1918).
Església Ortodoxa Grega
- Sants: Teodòsia de Cesarea, mare de Procopi el Gran, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sants: Mirdat de Kartli, rei i màrtir (410).
Esglésies luteranes
- Ezequiel, profeta (Lutheran Church Missouri Synode); John Eliot, evangelitzador dels indis (1690) (Evangelische Kirche im Deutschland)
Referències
- ↑ «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College. [Consulta: 20 juliol 2011].
- ↑ «30 anys del transbordador espacial Atlantis». Telenotícies, 08-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ «El transbordador Atlantis s´acomiada per sempre de l´Estació Espacial». Diari de Girona, 20-07-2011 [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ «Kalender - 21. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.