Vés al contingut

Alfons IV de Ribagorça

De Viki.cat
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça

Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.

Origens familiars

Fill gran de l'infant d'Aragó i comte de Ribagorça Pere IV, i la seva muller Joana de Foix.

Matrimoni i descendents

Es casà el 1355 amb Violant d'Arenós i Cornel, filla de Gonçalbo Díez d'Arenós. Fills:

Guerra dels Dos Peres

Durant la Guerra dels Dos Peres es va encarregar de la defensa de València durant el setge de 1363, i es va encarregar, juntament amb Bernat II de Cabrera de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[1]

Compromís de Casp

El 1399 el rei Martí l'Humà va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants[2] a succeir el rei Martí durant el Compromís de Casp com a nét de Jaume el Just. El 1412 va morir i els seus drets passaren, ja sense gaire força, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votació del nou monarca. El seu germà petit Joan de Prades s'autonomenà successor seu i també es presentà al Compromís de Casp.


Precedit per:
Pere IV
Comte de Ribagorça
1381–1412
Succeït per:
Alfons V
Precedit per:
Nou títol
Duc de Gandia
1399–1412
Precedit per:
-
Pretendent al tron d'Aragó
1410–1412
Succeït per:
Alfons d'Aragó
i
Joan d'Aragó

Referències

  1. ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, 1976, p. vol.1, p.318. ISBN 8432118826. 
  2. ↑ Carta d'al·legació del dret legítim de successió (2 de setembre de 1410)
Vegeu texts en català sobre Alfons IV de Ribagorça a Viquitexts, la biblioteca lliure.