Alfons IV de Ribagorça

Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
Origens familiars
Fill gran de l'infant d'Aragó i comte de Ribagorça Pere IV, i la seva muller Joana de Foix.
Matrimoni i descendents
Es casà el 1355 amb Violant d'Arenós i Cornel, filla de Gonçalbo Díez d'Arenós. Fills:
- l'infant Joan de Ribagorça, mort molt jove
- l'infant Jaume de Ribagorça, baró d'Arenós
- l'infant Alfons V de Ribagorça (v1358-1425), comte de Ribagorça
- l'infant Pere de Ribagorça (1362-1385), marquès de Villena
- la infanta Joana de Ribagorça o Joana de Gandia, casada el 1391 amb Joan Ramon Folc I de Cardona
- la infanta Elionor = Violant de Ribagorça-Villena-Arago, resid. en Sicilia, casada (1) el 1393 amb el seu cosí Jaume de Prades, cas (2) el c1409 Antoni de Cardona, virrey de Sicilia
Guerra dels Dos Peres
Durant la Guerra dels Dos Peres es va encarregar de la defensa de València durant el setge de 1363, i es va encarregar, juntament amb Bernat II de Cabrera de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[1]
Compromís de Casp
El 1399 el rei Martí l'Humà va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants[2] a succeir el rei Martí durant el Compromís de Casp com a nét de Jaume el Just. El 1412 va morir i els seus drets passaren, ja sense gaire força, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votació del nou monarca. El seu germà petit Joan de Prades s'autonomenà successor seu i també es presentà al Compromís de Casp.
| Precedit per: Pere IV |
Comte de Ribagorça 1381–1412 |
Succeït per: Alfons V |
| Precedit per: Nou títol |
Duc de Gandia 1399–1412 | |
| Precedit per: - |
Pretendent al tron d'Aragó 1410–1412 |
Succeït per: Alfons d'Aragó i Joan d'Aragó |
Referències
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, 1976, p. vol.1, p.318. ISBN 8432118826.
- ↑ Carta d'al·legació del dret legítim de successió (2 de setembre de 1410)
