Anicet I
| Q107292093 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
| Papa | |
|---|---|
| Nom secular | Ανίκητος (Aníketos) |
| Enterrament | Capella del Palazzo Altemps (Roma) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 17 d'abril |
| Iconografia | Com a Papa |
Sant Anicet I, nascut a la província romana de Síria, fou escollit Papa el 155, i va morir el 166.
En els inicis del seu pontificat va rebre a Roma a sant Policarp, bisbe d'Esmirna, que havia estat deixeble de l'Apòstol Sant Joan i mestre d'Ireneu de Lió, a fi d'establir la data de celebració de la Pasqua. Policarp, i l'Església oriental en el seu conjunt, entenia que la celebració havia de realitzar-se el dia 14 del mes de Nisán independentment del dia de la setmana que caiguera. Aquesta postura que seguia la tradició joànica i que suposava celebrar la Pasqua de Resurrecció el mateix dia que els jueus, és coneguda com pràctica "quartdecimal" i no era considerada pel papa Anicet com a correcta ja que entenia, al costat de l'Església occidental, que la Pasqua havia de celebrar-se el diumenge següent al dia 14 de Nisán.
Segons el relat que Ireneu de Lió fa d'aquesta visita, sembla que Anicet no va poder convèncer a Policarp, ja que aquest va basar la seua postura que "Joan i els altres apòstols amb qui ell havia viscut" celebraven la Pasqua d'aquesta manera. A pesar de les diferències entre ambdós no hi va haver ruptura entre ells i el papa va permetre al sant seguir celebrant la Pasqua segons la tradició oriental.
Va promulgar un decret que impedia als clergues deixar-se créixer els cabells. Va travar amistat amb el apologista Justí al costat de qui va morir el 166 després de patir martiri durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.
Sembla que va condemnar la doctrina montanista, i que es va enfrontar als agnòstics i als marcionistes, encara que no existeixen documents històrics que acrediten aquestes actuacions, encara que segons el Liber Pontificalis va prohibir als clergues que dugueren el cabell llarg, el que suposaria una forma de separar-se dels agnòstics que, pel que sembla, tenien aquest costum.
Segons la tradició, fou el primer papa sepultat a la catacumba de Sant Cal·lixt. El 1604 el seu cos fou traslladat a la capella del Palazzo Altemps de Roma, on Climent VIII va donar autorització al duc Giovanni Angelo Altemps de tenir les restes del papa al palau famiiar.
Galeria
-
Altar de la capella Altemps, amb les restes del sant
-
Martiri del sant, fresc d'Antonio Circignani, s. XVI (Roma, Palazzo Altemps)
| Precedit per: Pius I |
Papa 155 - 166 |
Succeït per: Soter I |
- Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
- Articles de persones que necessiten una imatge
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Infotaula persona sense paràmetres
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Papes de Roma del segle II
- Sants de l'anglicanisme
- Sants de l'Església Catòlica
- Sants de l'Església Ortodoxa
- Sants de les antigues esglésies orientals
- Sants màrtirs
- Sants papes
- Sants sirians
