Esteve IV

Esteve IV
Q107292093
Q193139
	Q327245

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de l'Església catòlica del 816 al 817.

Nascut en una família aristocràtica romana, era fill d'un noble anomenat Marinus. També pertanyien a aquesta nissaga els Papes Sergi II i Adrià II.^[1]

El seu breu pontificat (de tan sols set mesos de durada) es va iniciar ordenant al poble romà que prestés jurament de fidelitat al rei dels francs, Lluís I el Pietós; va enviar emissaris a l'emperador per notificar-li l'elecció i per concertar una reunió entre tots dos, segons la comoditat de l'emperador.^[2] Amb la invitació de Lluís, Esteve va sortir de Roma l'agost del 816, creuant els Alps acompanyat de Bernat d'Itàlia, rei dels llombards, qui tenia ordre d'acompanyar-lo fins a l'emperador.^[3] A principis d'octubre, el Papa i l'emperador es van reunir a Reims, on Lluís es prosternà tres vegades davant d'Esteve.^[4] A la missa del diumenge 5 d'octubre del 816, Esteve consagrà i ungí emperador Lluís, col·locant-li una corona que s'afirmava que va pertànyer a Constantí I el Gran.^[5] Alhora també coronà la dona de Lluís, Ermengarda d'Hesbaye, tractant-la d'Augusta^[6] Aquest fet s'interpreta com un intent per part del Papat d'establir-se un paper en la coronació d'un emperador, cosa que Lluís havia posat en dubte per Lluís amb l'auto-coronació del 813.^[7]

Mentre era amb Lluís, l'emperador li va donar al Papa Esteve una sèrie de regals, incloent una finca de terra (molt probablement a Vendeuvre-sur-Barse), per a l'Església romana.^[8] També van renovar el pacte entre els Papes i els reis dels francs, confirmant els privilegis de l'església de Roma i l'existència dels recentment creats Estats Pontificis.^[9]

Després de la coronació, i havent fet una visita a Ravenna, va tornar a Roma, a finals de novembre del 816^[10], on va morir el 24 de gener del 817.

En algun moment, Esteve fou canonitzat com a sant de l'Església Catòlica.^[11]

Notes

↑ Mann 1906: p. 111-112
↑ Mann 1906: p. 112-113
↑ Mann 1906: p. 113-114
↑ Mann 1906: p. 114
↑ Duffy 1997: p. 77
↑ Mann 1906: p. 115
↑ Duffy 1997: p. 78
↑ Mann 1906: p. 117-118
↑ Mann 1906: p. 118
↑ Mann 1906: p. 119
↑ Montor 1867: p. 94

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve IV

Duffy, Eamon. Saints and Sinners: A History of the Popes (en anglès). Yale University Press, 1997.
Mann, Horace K. The Lives of the Popes in the Early Middle Ages, Vol. II: The Popes During the Carolingian Empire, 795–858 (en anglès), 1906.
de Montor, Artaud. The lives and times of the Roman Pontiffs, from St. Peter to Pius IX. Volume 1 (en anglès), 1867.

Precedit per:
Lleó III

Papa
816–817

Succeït per:
Pasqual I

[1] Mann 1906: p. 111-112

[2] Mann 1906: p. 112-113

[3] Mann 1906: p. 113-114

[4] Mann 1906: p. 114

[5] Duffy 1997: p. 77

[6] Mann 1906: p. 115

[7] Duffy 1997: p. 78

[8] Mann 1906: p. 117-118

[9] Mann 1906: p. 118

[10] Mann 1906: p. 119

[11] Montor 1867: p. 94

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]