Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
Anton Cañellas i Balcells
Síndic de Greuges de Catalunya
Mandat 1993 – 2004
Precedit per	Frederic Rahola i d'Espona
Succeït per	Rafael Ribó i Massó
Naixement	4 d'octubre de 1923 Barcelona
Mort	27 d'agost de 2006 (als 82 anys) Sant Cugat del Vallès
Partit polític	Unió Democràtica de Catalunya (1947-1978), Centristes de Catalunya (1978-1983)
Parella	Maria Roca Junyent
Professió	Advocat i polític
Religió	Catòlic

Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006). Advocat, joier i editor. Va ser un polític català. Fou Síndic de Greuges de Catalunya entre els anys 1993 i 2004. Com parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Biografia

Inicis

Va estudiar a l'Escola Virtèlia. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Ingressà el curs 1945/46 al Grup Torras i Bages on coincidí amb en Jordi Pujol, Joan Reventós, entre d'altres.

Trajectòria política sota el franquisme

Va començar la seva activitat política a Unió Democràtica de Catalunya, de la qual va arribar a ser secretari general i es va oposar des del principi al franquisme. va ser membre de l'Equip Demòcrata Cristià de l'Estat Espanyol (EDCEE) i membre de la Unió Europea Democratacristiana. Participà al Consell de forces Polítiques de Catalunya, però s'oposà a la participació de UDC a l'Assemblea de Catalunya. El 1976 participà com representant de la democràcia cristiana espanyola en la comissió negociadora de la reforma política durant el govern d'Adolfo Suárez (Comissió dels 9).

L'etapa democràtica

Fou elegit diputat a les Corts Constituents espanyoles encapçalant la Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques de 1977. L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Partidari de pactar amb l'UCD, quedà en minoria en el seu partit atès que els seus diputats preferien fer-ho amb CDC i abandonà Unió Democràtica de Catalunya.

Fou també escollit diputat al Congrés dels Diputats en les següents eleccions de 1979, abandonant aquesta cambra el 1980 per encapçalar la llista de Centristes de Catalunya al Parlament de Catalunya. A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el març de 1980, després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, Centristes de Catalunya, partit fundat per Cañellas, escissió d'Unió Democràtica de Catalunya l'any 1978, va aconseguir 18 diputats, 286.922 vots i el 10,61% dels vots. El seus diputats van investir president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió, formació que havia guanyat les eleccions. Després de la crisi electoral d'UCD i de Centristes a les generals de 1982, va abandonar la política activa.

L'any 1985, va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i França el va nomenar oficial de l'Orde de la Legió d'Honor; i el 2004 obtingué el premi Justícia de Catalunya.

Fou escollit Síndic de Greuges de Catalunya el febrer de 1993. Durant els seus onze anys al capdavant del càrrec, va impulsar la institució i el paper dels anomenats ombudsman. Va substituir Frederic Rahola a la Sindicatura de Greuges i va ser rellevat per Rafael Ribó l'any 2004. Va arribar a ser president de l'Institut Europeu d'Ombudsman (2000-2002) i vicepresident de la Federació Iberoamericana de l'Ombudsman (1999-2001).

Una de les seves prioritats va ser potenciar la projecció internacional d'aquesta institució i es va caracteritzar per la defensa de les llibertats i dels drets humans. L'any 1998, a proposta de tots els grups parlamentaris, fou escollit novament per un segon període de cinc anys, que es perllongà fins el juny de 2004.

Juntament amb el Defensor del Poble d'Espanya i el Col·legi d'Advocats de Madrid va posar en marxa el programa de cooperació del síndic a la zona dels Balcans. Organitzà a Barcelona la primera trobada de defensors del poble regionals de la Unió Europea l'any 1997, així com la primera taula rodona de defensors del poble regionals d'Europa el juliol de 2004, coorganitzada amb el Consell d'Europa. Durant el seu mandat també es designà la figura de l'adjunt per a la Defensa dels Drets de la Infància i s'iniciaren els desplaçaments fora de la seu per a atendre als ciutadans en diferents localitats catalanes. També va mostrar una preocupació molt especial pels drets econòmics i socials dels ciutadans.

Fons

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya i consta de documentació personal; articles i conferències; correspondència; activitat associativa en diverses entitats socials, en particular al Cercle d’Estudis Europeus i l'Associació d'Amics de les Nacions Unides; activitat política a la clandestinitat, a UDC, UDCA i CC-UCD; activitat parlamentària al Congrés de Diputats i el Parlament de Catalunya; activitat política a les organitzacions internacionals de la Democràcia Cristiana; actes protocol·laris; projecció pública i recursos d’informació. 275 positius color i 234 positius b/n, 19 gravats, 12 cartells, 7 goigs, 1 orla, 1 auca, 1 mapa, 5 cintes casset, 2 discos i 2 dibuixos. Va ingressar a l'arxiu com una donació de la senyora Maria Roca i Junyent

Premis rebuts

• Oficial de la Legió d'Honor de França
• Creu de Sant Jordi
• Medalla de l'ICAB
• Medalla Manel Carrasco i Formiguera

Publicacions

• 
  "Europa, España y Cataluña en la trayectoria política de Anton Cañellas (1923-2006), INEHCA, Barcelona, 2007.

Enllaços externs

• (castellà) Fitxa d'Anton Cañellas al Congrés dels Diputats
• «Anton Cañellas | Facebook». [Consulta: Plantilla:Data consulta].