Observatori de l'Ebre
Observatori de l'Ebre és una institució científica sense ànim de lucre situada a Roquetes (Baix Ebre). Va ser fundat el 1904 per Ricardo Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà i depèn de la Companyia de Jesús.[1] Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, magnètica, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, que efectua sondatges aerològics i registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera.
Ha estat capdavanter en la introducció de les noves teories i tècniques d'observació de la interacció sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional, però va patir greus desperfectes durant la guerra civil espanyola. El director Antoni Romañà i Pujó (1939-1970) el va reconstruir i ampliar. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Organització
El Patronat que regeix la Fundació es composa d' onze organismes: Institut Geogràfic Nacional, els Departaments d'Innovació, Universitats i Empresa, de Medi Ambient i Habitatge, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Roquetes i Tortosa, CSIC, Institut Nacional de Meteorologia, Universitat Ramon Llull i Companyia de Jesús.
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). Springer, 2012, p.1175. ISBN 3642297188.