Ariany
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de Mallorca | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Regne d'Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca | ||
| Gentilici | Arianyer, arianyera | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 22,98 km² | ||
| Altitud | 124 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
859 hab. 37,38 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 39′ 1.7″ N, 3° 6′ 42.14″ E / 39.650472°N,3.1117056°E{{#coordinates:39 | 39 | 1,7 | N | 3 | 6 | 42,14 | E | type:city(859)_region:ES-IB | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Organització Entitats de població • Batle: |
1 Joan Ribot Mayol (UM; 2007) | ||
Ariany és un municipi mallorquí situat al centre-est de l'illa i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Maria de la Salut, Santa Margalida, Petra i Sineu. Constituí el seu Ajuntament el 1982 després de segregar-se de Petra havent fet dos intents frustrats el 1925 i el 1949.
Al terme existeien vestigis de presència des de l'època pretalaiòtica però el topònim Arian no consta fins la conquesta de Jaume I com alqueria dins el districte islàmic de Yiynau-Bitra. En el repartiment romangué a la part reial i en principal beneficiari fou Pere de Portugal.
Després de la guerra de Successió aparegué el Marquesat d'Ariany, creat per Felip V en agraïment al suport de la família Cotoner, principals propietaris del poble.
L'actual batle (2007) és Joan Ribot Mayol, després que ho fos, durant vint-i-quatre anys, Antoni Pascual Ribot, d'UM.
Monuments i llocs de interès
- Església parroquial de Nostra Senyora d'Atotxa.
- S'Auberg i El Camí de Sa Marquesa, casa que donà origen al nucli de població.
- Ca ses Monges, el convent de les monges franciscanes, situat en el número 2 del carrer Major.
- Pou Bo, pou públic probablement d'època islàmica, situat a 300 metres al sud del nucli urbà, en el camí de Son Gibert o de Petra.
Festes locals
- 17 de gener, Sant Antoni.
- Últim dissabte de juliol. Fira nocturna.
- Últim diumenge de juliol. Festa de la independència municipal.
- Últim diumenge d'agost, Verge d'Atotxa, patrona del municipi des de 1717.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].