Pla de Mallorca

{{#coordinates:39 | 36,28 | N | 3 | 2,88 | E | type:adm1st()_region:ES | | | primary|name= }} El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa. Encara que no té reconeixement oficial, sí en té a les geografies mallorquines. L'entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va néixer per fer possible la implantació d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si té reconeixement oficial. El Pla de Mallorca comprèn els municipis següents:

Localització del Pla de Mallorca

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Escut	Municipi	Població	Superfície km²	Densitat	Altitud	Codi postal	Codi territorial
	Algaida	6.357 (2025)	89,8	70,81	201 metre	07210	07004	Modifica les dades a Wikidata
	Ariany	1.072 (2025)	23,1	46,33	124 metre	07529	07901	Modifica les dades a Wikidata
	Costitx	1.591 (2025)	15,4	103,65	138 metre	07144	07017	Modifica les dades a Wikidata
	Lloret de Vistalegre	1.691 (2025)	17,4	96,96	152 metre	07518	07028	Modifica les dades a Wikidata
	Llubí	2.589 (2025)	34,9	74,18	74 metre	07430	07030	Modifica les dades a Wikidata
	Maria de la Salut	2.461 (2025)	30,5	80,71	123 metre	07519	07035	Modifica les dades a Wikidata
	Montuïri	3.289 (2025)	41,1	80,04	172 metre	07230	07038	Modifica les dades a Wikidata
	Muro	8.398 (2025)	58,6	143,43	83 metre	07440	07039	Modifica les dades a Wikidata
	Petra	3.231 (2025)	70,1	46,07	111 metre	07520	07041	Modifica les dades a Wikidata
	Porreres	5.892 (2025)	86,8	67,85	136 metre	07260	07043	Modifica les dades a Wikidata
	Sant Joan	2.336 (2025)	38,5	60,61	152 metre	07240	07049	Modifica les dades a Wikidata
	Santa Eugènia	1.902 (2025)	20,3	93,93	149 metre	07142	07053	Modifica les dades a Wikidata
	Santa Margalida	14.056 (2025)	86,5	162,48	100 metre	07450	07055	Modifica les dades a Wikidata
	Sencelles	3.973 (2025)	52,9	75,16	120 metre	07140	07047	Modifica les dades a Wikidata
	Sineu	4.537 (2025)	47,7	95,04	145 metre	07510	07060	Modifica les dades a Wikidata
	Vilafranca de Bonany	3.929 (2025)	23,9	164,12	119 metre	07250	07065	Modifica les dades a Wikidata

Fi de la llista autogenerada.

Geografia i clima

La comarca abasta els municipis de la depressió central mallorquina, ocupant un 21,56 % de la superfície de l'illa.

La depressió central mallorquina es formada principalment per roques calcàries d'origen marí (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part més central presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L'alçada dels puigs no sol passar dels 300 metres.

Hidrològicament el Pla es travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcúdia (torrent de Son Bauló, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcúdia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Búger), cap a la badia de Palma (a través del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressió de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora es afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotació humana dificultosa atès que se salinitza fàcilment).

El clima es el típic mediterrani: període sec i calorós a l'estiu (25 °C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigorós, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant això, es donen algunes característiques específiques del Pla: la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser més acusada que en la resta de l'illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions més "continentals" que a la resta de l'illa), son comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de l'illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).

Ecologia

La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre difícilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals típiques del Pla son l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla.