Arlon


(En detall)	(En detall)

Localització

Església de Saint-Donat (segle XVII)

País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte Bèlgica
Valònia
francesa
Luxemburg
Arlon

Gentilici n/d

Predom. ling.

Francès

Superfície 118,64 km²

Altitud n/d msnm

Població (2008)
• Densitat 26.929 hab.
226,98 hab/km²

Coordenades

{{#coordinates:49 | 41 | N | 5 | 49 | E | region:BE_type:city(20000) | | | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Nuclis
• Burgmestre: 6
Vincent Magnus

Codi postal Arlon 6700 Bonnert 6700 Heinsch 6700 Toernich 6700 Guirsch 6704 Autelbas 6706

Majoria política cdH-PS

Escons
cdH
PS
MR
Ecolo 29
12
9
6
2

Estrangers 10,85% (2008)

Taxa d'atur 10,60% (2006)

Zona telefònica +32-(0)63

Web

(francès) www.arlon.be

Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica. Té 26.929 habitants segons el cens de 2008. La ciutat se situa sobre un turó a 404 metres d'altitud, a la vora del Semois (en alemany Sesbach), prop de la frontera amb Luxemburg i aproximadament 190 km al sud-est de Brussel·les. Es troba en enmig de l'important eix ferroviari Brussel·les - Namur - Luxemburg. La línia Athus-Meuse uneix Arlon amb Athus, Rodange (Luxemburg), Bertrix, Libramont i Dinant amb l'aglomeració de Namur.

Seccions del municipi

Aquestes són les seccions del municipi d'Arlon (entre parèntesis el seu nom en luxemburguès):

Arlon (Arel)
Autelbas (Nidderälter)
Autelhaut (Uewerälter)
Barnich (Barnech)
Bonnert (Bunnert)
Clairefontaine (Badebuerg)
Fouches (Affen)
Frassem (Fruessen)

Freylange (Frällen)
Guirsch (Giisch)
Heckbous (Heckbuus)
Heinsch (Häischel)
Sampont (Sues)
Schoppach (Schappech)
Sesselich (Siesselech)
Stehnen (Stienen)

Sterpenich (Sterpenech)
Stockem (Stackem)
Seymerich (Seimerech)
Toernich (Täernech)
Udange (Eiden)
Viville (Alenuewen)
Waltzing (Walzeng)
Weyler (Weller)

Història

Arlon és una de les ciutats més antigues de Bèlgica. Va néixer a la cruïlla dels camins romans que connecten Reims, Trèveris i Colònia que es deia en llatí Orolaunum Vicus. En les excavacions arqueològiques s'han extret nombrosos vestigis de l'ocupació romana (segle I dC.). Després de la caiguda de l'Imperi romà, Arlon va experimentar la influència merovíngia. La trobada d'una necròpolis amb ric mobiliari permet pensar que s'hagués instal·lat a Arlon una família principesca potser de l'entorn dels reis francs. És a la fi del període merovingi quan probablement es va erigir la primera església de Saint-Martin d'Arlon, just al costat de les antigues termes romanes.

En la Edat Mitjana, la vila es va transformar en plaça forta. Amb el comte Walerà I, els comtes d'Arlon van passar a ser després ducs de Limburg. A la mort del duc Walerà III en 1226, Arlon va passar al seu fill Enric V, comte de Luxemburg, i va ser incorporat al comtat de Luxemburg. Durant les guerres de la Revolució francesa, aquesta plaça fortificada va ser objecte de combats el 1793 i en 1794.

Llocs d'interès

Arlon posseeix molts monuments, com la Grand Plau o la Plau Léopold, en el nucli antic. A més, destaquen:

Museu Arqueològic, que alberga nombrosos exemples d'escultures gal·lorromanes i art funerari merovingi.
Museu Gaspar, més centrat en la història de l'art regional, que és també la seu de l'Institut arqueològic de Luxemburg així com de la seva biblioteca.
Església Saint-Donat, situada en el cim del pujol central "Knipchen". Originalment es tractava d'un castell, que en 1552 va ser destruït pels francesos. L'església es va fundar en el segle XVIII sobre les ruïnes de l'antic castell.
Església Saint-Martin, feta construir pel rei Leopold II de Bèlgica entre 1907 i 1914, d'estil neogòtic.

Agermanaments

Evolució demogràfica

<timeline> Colors=

id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9)
id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:770 height:373 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:28000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:3500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:700 start:0 BackgroundColors = canvas:c

BarData=

bar:1806 text:1806
bar:1816 text:1816
bar:1830 text:1830
bar:1846 text:1846
bar:1856 text:1856
bar:1866 text:1866
bar:1876 text:1876
bar:1880 text:1880
bar:1890 text:1890
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1947 text:1947
bar:1961 text:1961
bar:1970 text:1970
bar:1977 text:1977
bar:1980 text:1980
bar:1990 text:1990
bar:2000 text:2000
bar:2007 text:2007

PlotData=

color:d width:20 align:left

bar:1806 from:0 till: 3023
bar:1816 from:0 till: 3360
bar:1830 from:0 till: 3505
bar:1846 from:0 till: 5405
bar:1856 from:0 till: 5465
bar:1866 from:0 till: 5426
bar:1876 from:0 till: 6690
bar:1880 from:0 till: 7149
bar:1890 from:0 till: 8029
bar:1900 from:0 till: 10044
bar:1910 from:0 till: 12012
bar:1920 from:0 till: 11202
bar:1930 from:0 till: 11387
bar:1947 from:0 till: 11180
bar:1961 from:0 till: 13272
bar:1970 from:0 till: 13745
bar:1977 from:0 till: 13715

color:e width:20 align:left
bar:1977 from:13715 till:23269
bar:1980 from:0 till: 23218
bar:1990 from:0 till: 23325
bar:2000 from:0 till: 24791
bar:2007 from:0 till: 26548

PlotData=

bar:1806 at: 3023 fontsize:s text: 3.023 shift:(-10,5)
bar:1816 at: 3360 fontsize:S text: 3.360 shift:(-10,5)
bar:1830 at: 3505 fontsize:S text: 3.505 shift:(-10,5)
bar:1846 at: 5405 fontsize:S text: 5.405 shift:(-10,5)
bar:1856 at: 5465 fontsize:S text: 5.465 shift:(-10,5)
bar:1866 at: 5426 fontsize:S text: 5.426 shift:(-10,5)
bar:1876 at: 6690 fontsize:S text: 6.690 shift:(-10,5)
bar:1880 at: 7149 fontsize:S text: 7.149 shift:(-10,5)
bar:1890 at: 8029 fontsize:S text: 8.029 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 10044 fontsize:S text: 10.044 shift:(-10,5)
bar:1910 at: 12012 fontsize:S text: 12.012 shift:(-10,5)
bar:1920 at: 11202 fontsize:S text: 11.202 shift:(-10,5)
bar:1930 at: 11387 fontsize:S text: 11.387 shift:(-10,5)
bar:1947 at: 11180 fontsize:S text: 11.180 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 13272 fontsize:S text: 13.272 shift:(-10,5)
bar:1970 at: 13745 fontsize:S text: 13.745 shift:(-10,5)
bar:1977 at: 13715 fontsize:S text: 13.715 shift:(-10,5)
bar:1977 at: 23269 fontsize:S text: 23.269 shift:(-10,5)
bar:1980 at: 23218 fontsize:S text: 23.218 shift:(-10,5)
bar:1990 at: 23325 fontsize:S text: 23.325 shift:(-10,5)
bar:2000 at: 24791 fontsize:S text: 24.791 shift:(-10,5)
bar:2007 at: 26548 fontsize:S text: 26.548 shift:(-10,5)

</timeline>

Font: NIS/INS - Nota: de 1806 a 1970 = cens del 31 de desembre, a partir de 1977 = població de l'1 de gener
1977: annexió d'Autelbas, Bonnert, Guirsch, Heinsch i Toernich

Llengües

A més de les llengües oficials belgues, la llengua regional endògena que es parla en la regió és el luxemburguès. Pel decret del 24 de desembre de 1990, la Comunitat francesa reconeix (a més del francès, llengua oficial), les llengües regionals endògenes. Totes aquestes llengües són transfrontereres. El lorenès es parla a França, i el luxemburguès, en les seves diferents modalitats, s'usa en el Gran Ducat de Luxemburg i els seus municipis limítrofs a Bèlgica, mentre que a França pràcticament ha desaparegut.

La zona d'expressió luxemburguesa és coneguda com a Arelerland o País d'Arlon, que cobreix la totalitat dels municipis de Messancy, Arlon, Attert, Martelange i la part oriental dels municipis d'Aubange i Fauvillers.

Resultats dels censos lingüístics de la vila d'Arlon

El cens de 1846 només investiga la llengua d'ús comú. Des de 1866 el cens tractava sobre el coneixement de diferents llengües nacionals. A partir de 1910 no sols preguntava sobre el coneixement sinó també la llengua utilitzada amb més freqüència, sense especificar en quin context (vida privada, pública, professional). En el cas d'Arlon i als municipis del país d'Arlon la menció "alemany" s'entén com a luxemburguès.

Abreviatures: NL = Neerlandès - FR = Francès - D = Alemany

Any	només NL Nombre	NL & FR Nombre	només FR Nombre	FR & D Nombre	només D Nombre	D & NL Nombre	NL & F & D Nombre	Cap Nombre	només NL Part	NL & FR Part	només FR Part	FR & D Part	només D Part	D & NL Part	NL& FR & D Part
1846	297		891		4.217				5,5%		16,5%		78,0%
1866	54	104	591	2.622	1.994	14	46	0	1,0%	1,9%	10,9%	48,3%	36,8%	0,3%	0,8%
1880	31	148	1.047	2.899	2.593	0	42	0	0,5%	2,2%	15,5%	42,9%	38,4%	0,0%	0,6%
1890	5	126	1.501	4.161	2.002	5	229	0	0,1%	1,6%	18,7%	51,8%	24,9%	0,1%	2,9%
1900	99	242	1.919	6.055	1.059	2	179	489	1,0%	2,5%	20,1%	63,4%	11,1%	0,0%	1,9%
1910	91	351	2.684	6.747	1.552	4	141	442	0,8%	3,0%	23,2%	58,3%	13,4%	0,0%	1,2%
1920	51	285	4.522	5.159	572	0	209	404	0,5%	2,6%	41,9%	47,8%	5,3%	0,0%	1,9%
1930	20	263	6.831	3.366	320	2	212	373	0,2%	2,4%	62,0%	30,6%	2,9%	0,0%	1,9%
1947	5	387	8.710	1.268	31	1	395	383	0,0%	3,6%	80,7%	11,7%	0,3%	0,0%	3,7%