Arsèguel
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Alt Urgell | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Alt Urgell | ||||
| Gentilici | XXXX | ||||
| Superfície | 10,58 km² | ||||
| Altitud | 950 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
83 hab. 7,84 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 383375 4689825{{#coordinates:42 | 21 | 7 | N | 1 | 35 | 2 | E | type:city(83)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Antoni Casanovas Alís (ERC) | ||||
| Codi territorial | 250328
| ||||
Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Arsèguel | 59 |
| Pont d'Arsèguel, el | 33 |
| Font: Idescat | |
Topònim
Anomenat també tradicionalment Arseguell, la seva etimologia és incerta. Està documentat a partir del IX
com Arcegal o Arceguell. Podria derivar d'una arrel de arç, «terra d'arbustos», o d'un sufix -cale, «castell».[2]
Situació

Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
| Q494756 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
Castell d'Arsèguel
El castell va ser totalment destruït l'any 1592 però hi ha diversos elements al municipi que possiblement pertanyen al castell: una mitja torre adossada a una casa, un gran arc de mig punt que forma part d'un mur d'una casa a la plaça de l'ajuntament i alguns elements prop de l'església parroquial com una cara esculpida de la façana de l'església.
Les noticies sobre aquest castell són molt escasses. Al segle XII era tingut per la comtessa del Pallars. Al segle XVI, dins dels conflictes entre Nyerros i Cadells, els soldats del Sometent de Bagà van assaltar el castell i el derruïren totalment l'any 1592.[3]
Església de Santa Coloma
Església molt modificada. D'una sola nau amb capelles afegides a l'estructura original. L'absis ha desaparegut. La porta actual es troba a la façana W.i consta de tres arquivoltes molt simples. Els capitells són esquemàtics. Els angles d'aquesta façana hi ha dues cares de forma circular, molt rústegues. La torre campanar és d'època un xic tardana. La porta està guarnida amb ferramenta en espiral.[4]
Mare de Déu del Carme
Petit edifici religiós dedicat a capella, sense gaire valor artístic, però de devoció arrelada per ser la patrona dels traginers de sal. Consta d'una nau rectangular coberta amb fusta i exteriorment a dues vessants amb lloses de pissarra.[5]
Cultura
- Anualment se celebra la Trobada d'acordionistes del Pirineu
- Museu de l'Acordió[6]
- Fàbrica de llanes d'Arsèguel[7]
Festivitats
- 1r cap de setmana d'agost - Festa Major
- Últim dissabte de juliol - Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que es fa des de 1976.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.34. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ «Castell d'Arsèguel». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ «Església parroquial de Santa Coloma». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ «Capella de Mare de Déu del Carme». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.20. ISBN 978-84-96779-45-7.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15. ISBN 84-393-5437-1.
