La Vajol
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Alt Empordà | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà | ||||
| Gentilici | Vajolenc, vajolenca | ||||
| Superfície | 4,72 km² | ||||
| Altitud | 546 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
83 hab. 17,58 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 483575 4694800{{#coordinates:42 | 24 | 19 | N | 2 | 48 | 1 | E | type:city(83)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població |
1 | ||||
| Codi territorial | 170144
| ||||
La Vajol és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terreny és accidentat per la proximitat amb els Pirineus. Té boscos de suereres i castanyers. Amb 546 metres d'altitud, és el poble més alt de la comarca. Antigament s'hi explotava el suro dels boscos i les mines d'esteatita. La base de l'economia vajolenca és l'agricultura de petits terrenys de secà, la ramaderia bovina i les segones residències.
Història
Havia format part del comtat de Besalú. Pel fet de ser poble fronterer amb França, durant la guerra civil espanyola del 1936 van passar-hi cap a l'exili tot de polítics: Manuel Azaña, Juan Negrín, Lluís Companys, José Antonio Aguirre...fins i tot el gener de 1939, el govern de la república s'hi va instal·lar.[2]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
Església de sant Martí de la Vajol
- L'església de sant Martí de la Vajol Romànica, dels segles XII-XIII, consta d'una sola nau coberta d'una volta, amb absis semicircular que s'obre sobre la nau per una simple gradació. A la base de la volta es pot veure una cornisa en quart de cercle encorbat. L'edifici va ser construït en granit tallat. Una escala exterior porta a un mur de contenció.
-
Escala d'accés al campanar de l'església
-
Campanar de l'església
-
Absis de l'església
-
Detall de la cornisa
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Gracià, Oriol «Els espais de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, 4-2009, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.