Estamariu
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Alt Urgell | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Alt Urgell | ||||
| Gentilici | XXXX | ||||
| Superfície | 21,18 km² | ||||
| Altitud | 1.084 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
119 hab. 5,62 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 378475 4692500{{#coordinates:42 | 22 | 31 | N | 1 | 31 | 26 | E | type:city(119)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Pere Navinés Planes (CiU) | ||||
| Codi territorial | 250886
| ||||
El terme municipal dEstamariu, de 21 km², és situat a la part nord-oriental de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins el 1983.
El nom d'Estamariu apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (Stamariz) és d'arrel bascoide. La vila d'Estamariu és documentada el 893.
Dins del terme hi ha les restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l'església del qual fou construïda sota una balma. Als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescaran, trobarem l'església romànica de Sant Vicenç, un interessantíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte i actualment esta en fase de reconstrucció.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].