Artesa
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Fitxer:Disambig grey.svg | Aquest article tracta sobre el poble de Castelló. Vegeu-ne altres significats a «Artesa (desambiguació)». |
Artesa és un nucli poblacional situat al terme municipal d'Onda, a 3 kilòmetres del seu nucli urbà, pertany a la comarca de la Plana Baixa, País Valencià.
Urbanisme
Presenta una estructura urbana compacta atès a les xicotetes dimensions del poblament. Artesa, essencialment està formada per carrers que baixen de la carretera CV-223 cap al riu Sonella. Les edificacions, sense pretencions, són de dos plantes amb coberta de teula àrab i murs de maçoneria.
Història
Artesa s'anomenà Artàs durant el període de la Reconquesta. En temps de moros, era una xicoteta alqueria. La conquistà Jaume I i li la donà a Martí de Novalles, segons està escrit al "Llibre del Repartiment" el 17 de juny del 1238. Artesa fou habitada principalment per moriscos. A mitat camí entre Onda i Artesa, el 1437 (segons sabem pel testament d'En Domènec Ros d'Orsins, Ribesalbes a 28 de desembre del 1437) s'estava construint el Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, que encara hui existeix. En ell es conservava una Biblia Políglota del segle XV i la primitiva imatge de la Mare de Déu de l'Esperança, que datava del segle XIV; fou cremat el 1936 i totes les relíquies que contenia desaparegueren entre les flames.
Quan s'expulsà als moriscos del Regne de València, Artesa quedà deshabitada fins que es repoblà per cristians. Junt al poble veí de Tales, Artesa intentà independitzar-se al 1617, però el rei no ho va permetre encara que els deslligà un poc més d'Onda (Tales s'independitzà posteriorment el 1842).
En el cens del 1901 es quan Artesa assolí el major nombre d'habitants de la seua història: 343. Des d'aleshores anà descendent, encara que actualment està incrementant-se.
Llocs d'interés
Destaca la posició privilegiada que té l'església de Santa Anna. Aquesta església està situada a una plaça de topografia complexa. Fou greument afectada per la Guerra Civil (1936-1939), i en els últims anys es restaurà la façana. Al sostre d'aquesta església podem trobar una inscripció que diu: "AÑO 1887",encara que aquesta data és d'alguna restauració ja que el temple data del segle XVIII.
Artesa també compta amb un llavador del segle XIX que es troba en un paratge agradable i tranquil.
El calvari d'Artesa està en un estat de conservació molt roïn. Fins i tot algunes de les estacions s'ha derruït i els retaules de la majoria estan o bé trencats o bé desapareguts.
Com en Onda, en Artesa també podem trobar-nos pel carrer plafons ceràmics devocionals; així, trobem tres plafons al llarg dels seus carrers: un de la Mare de Déu del Carme, un altre de Sant Josep i un altre de Santa Anna, tots del segle XIX. La font de Santa Anna, situada a la Plaça Major conté un taulellet de Santa Anna que fou pintat en 1963.
Festes
Tradicionalment, les festes majors d'Artesa, anomenades Festes Promesses, se celebraven al novembre en honor al Santíssim Sagrament, a Santa Anna i a Sant Roc. Les darreres van ser les del 1984. Al 1985 es va fer una consulta entre els veïns del poble per a traslladar les festes al mes de juliol, al voltant de la data de Santa Anna. Finalment van ser canviades i hui en dia se celebren a l'estiu. Les festes de novembre, per la seua banda, han quedat reduïdes, essencialment, a actes religiosos. Com és tradició en la major part de la comarca i la provincia, aquestes festes també compten amb la presència dels tradicionals Bous al carrer.
Enllaços externs
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|57|Plantilla:Puntdecimal|N|00|17|Plantilla:Puntdecimal|W|type:landmark_region:ES-VC|primary|name=}}