Bous al carrer
Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre,[1] sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. És molt típic de fer soltes de vaques, que és el mateix però emprant vaques. Si bé es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria es fan a l'agost.
Descripció
Els carrers, típicament els més llargs i amples del poble, es tanquen amb unes tanques de ferro o fusta a cada entrada. Als costats dels carrers, s'hi munten els barrots i el corral que són gàbies amb reixes de ferro, i seients situats a dalt. Aquests permeten sortir i entrar fàcilment, i així es pot envestir el bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill. També es disposen barrots per dins del recinte, a l'obert, que permeten amagar-s'hi a dins, i algun "burladero" (així es diu a les terres de l'ebre) o filar a dalt i així escapar del bou.
Quan tothom estiga al seu lloc –els atrevits a baix, els més tímids a dalt– se solta un bou al carrer. L'espectacle consisteix en sortir al carrer des dels barrots (sortir a torejar), envestir l'animal i córrer a amagar-se entre les reixes de nou.
En són una varietat els bous a la mar practicats a Dénia , Benicarlói a L' Ampolla, on en comptes del carrer hi ha uns enormes barrots , en forma d'arena, oberta a la mar. Aqui l'objectiu és de fer entrar el bou a l'aigua.
Teories sobre la festa
Aquestes festes solen ser protagonitzades pels joves del poble, que demostren el seu coratge i habilitat amb el bou. Algunes fonts relacionen aquest costum predominantment masculí amb un ritu d'iniciació a l'edat adulta.[2]
Polèmica de la crueltat
Potser el que més caracteritza aquest espectacle és que, a diferència de la major part dels espectacles taurins, no es mata ni es fereix l'animal. Es prohibeix terminantment el maltractament físic, si no mental, del bou.Si bé, degut a que van lligats o porten foc a les banyes, alguns moren d'estrès. Una de les regles és que ningú no hi utilitze navalles, pals afilats o articles que feren malbé el bou, ni tampoc no li poden llançar objectes. Tanmateix hi ha qui el critica en el sentit que l'objectiu és molestar i enrabiar el bou perquè perseguisca als participants. Si hi afegim els xiulets i espentes que rep dels espectadors, alguns consideren que la bèstia sí pateix.[3] Malgrat tot açò, les festes dels bous gaudeixen d'un ample suport popular tant al sud de Catalunya com al País Valencià, i quan s'han vist amenaçades, hi ha hagut protestes i manifestacions.[4]
Vegeu també
Enllaços externs
Referències
- ↑ Relació de les festes de bous a Catalunya.
- ↑ Fulletó turístic Festes de la Costa Blanca, Diputació Provincial d'Alacant, 2006, Alacant.
- ↑ Article sobre la crueltat dels bous al carrer.
- ↑ Article sobre la popularitat dels bous al carrer a les terres de l'Ebre.