Batalla de Mühlberg
| Batalla de Mühlberg | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Guerra de Smalkalda reforma luterana | |||||||
| Carles V a Mühlberg | |||||||
| |||||||
| Bàndols | |||||||
| Bandera de la Creu de Borgonya Espanya Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi |
Lliga Smalkalda | ||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Bandera de la Creu de Borgonya Carles V |
Hesse Felip I de Hessen | ||||||
| Forces | |||||||
| 25.000 infanteria 4.500 cavallers 20 canons |
12.000 infanteria 3.000 cavallers 15 canons | ||||||
| Baixes | |||||||
| 200 morts o ferits | 8.000 morts o ferits | ||||||
.svg){kind=link}
Plantilla:FixHTML La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Antecedents
La reforma luterana estava creant una escisió no només religiosa, sinó també política en el sen del Sacre Imperi Romanogermànic. Els opositors a l'emperador Carles I van formar la Lliga Smalkalda i van desafiar l'autoritat imperial. Carles i el seu germà l'arxiduc Ferran (futur emperador) es van unir per a combatre contra la Lliga. Per raons no confessionals, sinó estratègiques, van contar amb el suport del protestant duc Maurici de Saxònia. Les tropes de la Casa d'Àustria estaven compostes per 8.000 veterans dels terços espanyols compostes pel terç d'Hongria, amb 2.800 infants a les ordres del mestre de camp Álvaro de Sande; el Terç de Lombardía, amb 3.000 homes governats per Rodrigo d'Arce, i el Terç de Nàpols, amb poc més de dos mil soldats, dirigit per Alonso Vives a les ordres del duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo, 16.000 lansquenets alemanys, 10.000 italians comandats per Octavi Farnese i altres 5.000 belgues i flamencs capitanejats pel comte de Buren, Maximilià d'Egmont. En total, 44.000 soldats d'infanteria als quals cal afegir altres 7.000 de cavalleria. La Lliga comptava amb una força similar comandada per Joan Federic, l'elector de Saxònia, i per Felip el Magnànim, el landgravi de Hessen.
La Batalla
Les tropes de la Lliga estaven acampades a la vora del riu Elba, en les proximitats de l'actual localitat de Mühlberg an der Elbe, avui pertanyent a l'estat alemany de Brandenburg i en aquella època al de Saxònia. Havien destruït els ponts que comunicaven amb l'altra riba i es consideraven protegides pel cabalós riu, la barrera del qual els semblava infranquejable. Mas no era així; l'exèrcit imperial va esbrinar l'emplaçament de l'enemic i abans de la matinada del 24 d'abril de 1547, aprofitant la nocturnitat, l'audàcia d'alguns arcabucers espanyols com Cristóbal de Mondragón, que van creuar el riu nadant, l'eficàcia dels pontoners imperials i el llance dels terços espanyols enardits per l'emperador, es van abalançar per sorpresa sobre el desprevingut exèrcit protestant que, en el seu intent de posar-se fora de perill amb la fugida, va ser aniquilat, mentre que els seus caps, Juan Federico i Felip I de Hessen, eren capturats.
Conseqüències
La Lliga Smalkalda va quedar dissolta, els seus caps empresonats en el castell de Trobe, a Maurici de Saxònia se li va atorgar el càrrec d'elector, i Carles V va eixir triomfant i reforçat en el seu poder imperial. No obstant això, aquesta eufòria no va ser molt duradora ja que els prínceps alemanys es van aliar amb Enric II de França en el Tractat de Chambord, qui va prendre les places imperials de Metz, Toul i Verdun, al mateix temps que els turcs prenien Trípoli i Maurici de Saxònia traïa la confiança de Carles i l'atacava a Innsbruck, podent escapar pels nevats passos dels Alps per a salvar-se en Itàlia.
La fugida de Innsbruck suposa una humiliació per a l'Emperador i a més fracassa estrepitosament en intentar recuperar Metz (1553). La solució definitiva s'arribarà a en la Pau d'Augsburg de 1555 per la qual cada príncep podrà determinar la religió del seu territori (cuius regio, eius religio), i la posició de l'Emperador quedarà irremeiablement afeblida a l'interior del Imperi.
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |