Batalla naval de Zonklon
| Batalla naval de Zonklon | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Guerra venecianogenovesa | |||||||
| |||||||
  Batalla naval de Zonklon Batalla naval de Zonklon | |||||||
| Bàndols | |||||||
| Gènova República de Gènova | Venècia República de Venècia | ||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Gènova Paganino Doria | Venècia Niccolò Pissani | ||||||
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Plantilla:FixHTML La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra venecianogenovesa. Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.
La flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte,[2] als afores de l'Alguer. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar una guarnició i va marxar en direcció a Càller. Tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebelà massacrant la guarnició. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[3] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[4] La República de Gènova, incapaç de vèncer la coalició de venecians i catalans, va haver de cercar aliats i combatre els seus enemics per separat,[5] i la derrota a l'Alguer la va obligar a sotmetre's a Joan Visconti, senyor de Milà, que finançà una flota amb la que va enviar Paganino Doria retorn a Orient.
La flota genovesa comandada per Paganino Doria va capturar trenta-cinc galeres,[6] l'almirall venecià Niccolò Pissani i cinc-mil presoners a Zonklon. La derrota va ser un factor determinant en la deposició del dux de Gènova Marino Falière, que fou substituït per Giovanni Gradenigo. La república de Gènova i la república de Venècia van signar la pau l'1 de juny de 1355.
Referències
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
- ↑ William Henry Smyth, Sketch of the present state of the island of Sardinia (anglès)
- ↑ Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354) (castellà)
- ↑ Ferran Soldevila, Història de Catalunya, 3a ed. (1972) p. 481
- ↑ Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977, p. 286-287.
- ↑ Kenneth Meyer Setton i Harry W. Hazard, A History of the Crusades: The fourteenth and fifteenth centuries (anglès)
Bibliografia
- Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
- Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
- Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)
| Açò és un esborrany sobre guerra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
